En l’article que vaig escriure a l’Olla de Grills el passat 15 de gener, El català discriminat, o era el castellà?, començava dient que el català havia tornat a entrar en campanya a Catalunya, un fet desafortunat però que no representava cap sorpresa, el que si que ho és però, és que ho faci en la campanya de les eleccions autonòmiques andaluses.

Llegia astorat que el candidat a la presidència de la Junta Andalusa, Manuel Chaves, ha promès que si guanya les eleccions procurarà que a les escoles oficials d’idiomes andaluses es pugui estudiar català, euskera i gallec, les tres llengües cooficials de l’estat espanyol. L’objectiu és que aquells treballadors andalusos que es desplacin ja sigui a Galícia, Euskadi o Catalunya, buscant feina, vagin més ben preparats. De fet, com s’encarregava de recordar ell mateix, en alguna altra comunitat, fins i tot en una de governada pel Partit Popular anomenada Madrid (us sona?) ja es dóna aquest fet i per molt extraordinari que ens pugui semblar, ja fa temps que hauria de ser normal, com moltes altres coses per altra banda. És ridícul que en molts països del món es pugui estudiar llengua catalana i a Espanya sigui, si més no, una mica complicat poder-ho fer.

Evidentment, el Partit Popular, com si es tractés d’un tauró quan ensuma la flaire de la sang enmig de l’oceà, s’ha afanyat a titllar de il.lògica aquesta proposta per boca del seu líder Mariano Rajoy. Per ells la prioritat ha de ser el castellà, a la vegada que afirmava alegrement que era sabut per tothom que era la segona llengua del món després de l’anglès, eliminant del seu ranking particular el mandarí. També Javier Arenas, candidat popular a la Junta, ha declarat que de fer això, s’admetia explícitament que no es podien integrar a Catalunya usant només el castellà. Un cop engegada la maquinaria popular no ha trigat a despenjar-se el president de la Confederación de Asociaciones Católicas de Padres de Alumnos (CONFAPA) demanant que abans de desenvolupar aquesta mesura s’havia de preocupar d’ensenyar bé el castellà a tots els nens, com si una cosa exclogués l’altra, i que el món anava per un camí diferent, fins i tot el columnista Lorenzo Contreras (ABC, Estrella Digital…) ha gosat dir que Catalunya, Euskadi i Galícia eren fosses comunes pel castellà. Estic segur que mentre llegiu aquest article ja s’haurà dit alguna de més gruixuda, es veu que a Andalusia el castellà també està amenaçat per culpa de la pressió que exerceix el català, pobra gent, no m’extranya tant d’enrenou.

Per postres, el Consell General dels Pirineus Orientals ha aprovat la Carta del Català, reconeixent-lo com a llengua oficial a Catalunya Nord per primer cop des del tristament famós Tractat dels Pirineus. Quina inconsciència, ja són ganes de posar en perill el francès, suposo que el PP no trigarà a reaccionar i advertirà Sarkozy per tal que rectifiqui.

Anuncis