You are currently browsing the category archive for the ‘Saül Gordillo’ category.

Les últimes enquestes apunten una devallada de la intenció de vot a les forces anomenables “nacionalistes”, entenent aquestes com les nacionalistes catalanes, és clar. CiU i ERC perdrien un parell d’escons cadascuna a les eleccions del 9-M si es complissin les enquestes. Duran i Ridao sortirien mal parats, ja que CiU passaria de 10 a 8 diputats, i ERC, de 8 a 6. Mal negoci per al nacionalisme català -ja no dic “sobiranisme”, perquè Duran lidera l’antisobiranisme a CiU- a les portes de la segona confrontació de Zapatero i Rajoy a les urnes. El bipartidisme i la cada cop major espanyolització d’aquests comicis a Catalunya (la pressió mediàtica en aquesta direcció és brutal) hi ajuden. Cada cop són unes eleccions més a l’americana en què tries el demòcrata o el republicà, i para de comptar. En aquesta lògica, que les forces d’àmbit estrictament català hi tinguin un joc mediàtic destacat és una aventura. Més enllà de la tria entre PSOE i PP, l’espai a les formacions del nacionalisme considerat “perifèric” és reduït.

A aquestes condicions estructurals dels comicis se li afegeix el desgast que ha patit els últims anys Catalunya i el catalanisme. L’erosió del culebrot estatutari ha fet molt de mal, i segurament CiU i ERC paguen una part de la factura. L’eix Catalunya-Espanya en una confrontació a Corts espanyoles és difícil de prioritzar. Caldrà veure quins missatges fan servir una CiU que vol i dol -la col·laboració amb La Moncloa no pot ser a qualsevol preu, estant ara a l’oposició a Catalunya- i una ERC que se sent decebuda de Zapatero, però que no pot jugar ni a l’equidistància ni posar en perill les rèpliques madrilenyes al tripartit català. Si governes a Catalunya, perquè hi governes. I si estàs a l’oposició, perquè hi estàs. Sempre resulta difícil el compromís amb la governabilitat espanyola, i especialment quan el meló de l’Estatut i tota la traca negociadora dels traspassos i el finançament estan damunt de la taula.

Així les coses, qui ho té millor en aquest escenari a Catalunya és el PSC. Ostenta més poder que mai a Catalunya i l’única complicació a nivell estatal és la relació d’amor-odi que manté des de fa mesos amb els companys del PSOE. Ara ve en Felipe i ens enamora, ara miro en Bono i m’irrito. Aquí tens la vicepresidenta De la Vega que ens agrada, però no vull ni veure aquella ministra “de cuyo nombre no quiero acordarme”. En qualsevol cas, però, amb retrets o somriures, més val Zapatero conegut que barons del PSOE per conèixer o, ja no et dic, Rajoy o Pizarro.

Anuncis

 

 

“No es farà ni s’ha de fer”, però el President Jordi Pujol ha plantejat avui com a possible resposta civil a la “vergonya” dels serveis i les inversions de l’Estat a Catalunya el “tancament de caixes o vaga fiscal”. Bona aquesta. En una tertúlia dominada pel “català emprenyat” que escriu i descriu Enric Juliana, el President Pujol ha deixat anar una afirmació molt contundent. Recuperem l’esperit del Doctor Robert. Tornem al tancament de caixes.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Visites

  • 33.488 hits
Setembre 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« juny    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Enllaços més consultats

  • Cap

Arxiu

RSS Marc Arza

  • Reus, ciutat emprenedora. (Conferència Centenari del Foment Reus Empresarial) Juliol 6, 2018
    Conferència Centenari Foment Reus EmpresarialCambra de Comerç Juliol 2019REUS, CIUTAT EMPRENEDORAPresident del Foment Reus Empresarial, President de la Cambra de Comerç, Alcalde, Regidors, ...Moltes gràcies a tots per acompanyar-nos aquest vespre. I gràcies al Foment per deixar-me participar en aquest exercici de celebració, memòria i reflexió que és el seu […]
    noreply@blogger.com (Marc Arza)
Anuncis