Reformar la Llei Electoral pot semblar un lloc comú de tots els partits polítics, una cirereta inevitable en qualsevol programa, carregada de bones intencions però sense aparent contingut. Un d’aquells problemes “que no interessen a la gent”.

Però com les bones joguines, aquesta també l’ha carregada el diable, i sota l’aparent intrascendència d’un repartiment d’escons que avui pot beneficiar a uns i demà a uns altres, s’amaga la clau de volta del sistema democràtic que ens governa. Canviar aquesta clau no és cap banalitat, al contrari, pot alterar de forma dràstica el repartiment social del poder a tot el país. Cal parar-hi atenció.

Com cada quatre anys, els partits que es presenten a unes eleccions s’adonen que les regles del joc no els convencen, i refloten el tema. Discussions que a Catalunya “són una pèrdua de temps“, quan les emprenen els dos grans partits espanyols es converteixen en “assumptes d’Estat” i per tant cal parlar-ne. I en el debat d’enguany, hi juga un paper de convidat especial Izquierda Unida-Iniciativa de Catalunya, investida pels ‘dos grans’ en el paper de beneit del poble, que no se sap defensar però tothom utilitza.

Quin és el gran drama del sistema electoral espanyol? Que IU-ICV, amb molts més vots que qualsevol partit nacionalista no espanyol, obté molts menys diputats i de fet veu perillar el seu grup parlamentari. I quina és la solució? Òbviament, valorar més el repartiment homogeni de vot enlloc de la compensació territorial. “Justícia“, en diu el beneit útil, i tothom fa que sí amb el cap. “Evitar que els nacionalistes condicionin el govern de la Nació“, en diuen els que l’utilitzen, i aleshores el beneit útil mira cap a una altra banda. Els noms varien, la idea no: “una persona, un vot“. Tot perfectament defensable

És una lògica diabòlica, doncs el que ens venen com una mesura de qualitat democràtica, en realitat implica condemnar els habitants de les regions menys denses a ser eternament oblidats pels poders públics durant les seves campanyes electorals quadriannals. ¿Quin sentit té invertir en un poliesportiu a Picamoixons, si només servirà per guanyar quatre vots? És millor destinar aquests diners a renovar el mobiliari urbà d’Esplugues, que allà hi viu molta més gent.

Si IU-ICV vol sobreviure, li tocarà deixar de ser un oportú apèndix del PSOE que només piula quan s’acosten les urnes, i buscar fórmules per engrescar el seu electorat, com li toca a tots. És molt guai ser súperprogre, però arriba un moment que la gent s’adona que només vens fum i et deixa de votar perquè sap que el vot que compta és el del germà gran, el del PSOE. Quan IU-ICV tingui un missatge propi, podrà aspirar a créixer prou com per guanyar diputats arreu, com fan els partits de debò. Aquesta és la solució als seus problemes i no canviar les regles.

Però a PSOE i PP ja els va bé, tenir el beneit útil que demana ajut. Perquè en encetar la qüestió, tindran via lliure per accentuar el bipartidisme, buscar fórmules com segones voltes o nous repartiments d’escons, i aconseguir alliberar-se del jou dels nacionalistes que no són ells.

Anuncis