Amb el pas dels anys i els seus respectius successos històrics i polítics, he anat perfilant la meva visió particular del que és i del que representa Catalunya. Durant molts anys he defensat el model confederal com la solució menys dolenta de l’encaix de Catalunya a Espanya. Ara aposto per una Catalunya independent, tot i que és una possibilitat encara més complicada que la de transformar España en un estat confederal. Tenint en compte que ni la societat española ni cap dels dos grans partits volen canviar l’actual marc jurídic, ambdues possibilitats tenen escàs marge d’èxit, i en aquesta situació tant l’independentisme com el confederealisme es fan molt difícils d’assolir.

L’autonomisme a “la española” és una cul de sac per les aspiracions nacionals de Catalunya, entenent Catalunya com la suma de tots els seus ciutadans, que majoritàriament fan valer a les urnes les opciones nacionalistes catalanes, i sabent que es pot ser nacionalista sense haver de ser necessàriament independentista. Aquest fet deixa palès que, tot i que la majoria de catalans desitjarien un encaix diferent per Catalunya a España, no són majoria els que desitjarien la independència. Entrem per tant en la contradicció d’una societat que majoritàriament no està a gust dins d’Espanya, però que tampoc vol separar-se’n del tot.

És força molest que la molts d’independentistes catalans, alguns d’ells de fort perfil mediàtic, diguin el que volen sense explicar com ho volen. Aquest, i el greu error d’identificar l’esquerra ideològica amb independentisme ( que tindran a veure les pomes amb les carxofes), han estat els grans problemes de l’independentisme català dels últims 30 anys. A nivell polític i mediàtic, per tal d’enfervorir les masses és molt bonic generar titulars parlant d’horitzons nacionals i d’independència, és molt bonic fer discursets polítics parlant de drets i de referèndums, però no és tan bonic parlar de marcs jurídics de decisió, ni de dret internacional, ni d’interessos geoestratègics. Qui realment vulgui la independència pel nostre país i ho faci saber de manera fefaent, ens hauria d’explicar moltes coses.

Ens haurien d’explicar, per exemple, com, quan, amb quines aliances internacionals i perquè es duria a terme un procés independentista, si Catalunya tindria exèrcit propi, com s’integraria Catalunya la UE, quin model socio-econòmic adoptaria Catalunya, quin model territorial adoptaria Catalunya, quin pla de ruta de política internacional plantejaria Catalunya. Però deixant de banda totes les argumentacions polítiques i socials, el veritable problema es troba en el marc jurídic. Fins que la Constitució Española no reconegui un canvi en els marcs de decisió, qualssevol sortida de to del règim autonomista per part de Catalunya serà declarada il·legal. Per tant, que ens queda?

Ens queda lluitar, lluitar amb la força de la societat civil, amb la força d’una classe política millor que la que tenim, amb la força de les idees democràtiques, amb la força de la raó, i amb la força de la internacionalització del cas de Catalunya al món. Només així, España es podrà veure forçada a canviar les lleis. Catalunya podrà ser independent si la seva societat civil ho reclama amb força al món, i tenim en els nostres governants a veritables estadistes. Catalunya ha de tenir el dret a decidir lliurement el seu futur, però no podem oblidar que aquest dret no ens el podem autoatorgar, sinó que ens l’han de donar, i per això fa falta un canvi jurídic.

I aquest canvi jurídic només es produirà si tenim uns polítics de qualitat, una societat organitzada, si l’esquerra catalana abandona el seu monopoli de l’independentisme, si el món ens coneix, però sobretot si els independentistes som capaços d’explicar amb arguments dins d’un full de ruta com durem a terme la independència i com la gestionarem. Perquè amb la classe política governant que tenim ara difícilment podrem obtenir cap argument de pes, fa falta una àmplia renovació que aporti aires nous al sobiranisme catalanista.

Els meus arguments i el meu full de ruta per assolir la independència els explicaré en propers articles.