Carretero … espero que tinguem sort ….

En el món de la política així com en el món de l’empresa, la diferenciació o el valor afegit està la clau de l’èxit del projecte, i més quan la teva diferenciació produeix trempera política, nova il·lusió.

Ens trobàvem davant d’un projecte engrescador, engegat per en Carretero que prometia redreçar el rumb nacional d’ERC, redreçar-lo en el sentit de què, és evident que formar part del govern tripartit en aquests moments (com també s’ha de dir que això no ha sigut sempre cert) no és el millor pels que volem un pas endavant i una sobirania plena, en altres paraules, el seguidisme mai ha fet país.

I apareixia el sr. Carretero, dient les coses pel seu nom, que el tripartit 2.0, que en aquest cas no ha sigut una versió millorada, és un autèntic desastre, l’ambició del PSOE i, per tant, del PSC es governar a Espanya i quan a Catalunya manen els mateixos resulta molt fàcil tapar-se les vergonyes els uns als altres i no fer passos endavant.

I apareixia també com un acte de renovació, de fer foc i aparèixer de nou, amb noves forces, de recuperar la il·lusió que va generar ERC a tota una generació ja nascuda en democràcia en aquest país i que, s’ha perdut, sobretot perquè Puigcercós i els seus amiguets Uriel i el grupet Esquerra Independentista s’entesten a continuar el camí erroni engegat, a seguir, sense fer acte de consciència, en el poder a canvi de res, per què siguem seriosos, què ha aconseguit Catalunya en els últims anys ??, ja us ho dic jo, perdre prestigi, perdre empenta i, tornant a fer un símil amb el món de l’empresa, a perdre prestigi com a marca.

Així doncs, si jo ho veig tant clar, perquè vostè no sr. Carretero??, perquè Reagrupament anuncia que no trencarà el tripartit de bones a primeres, perquè ??, això era el que els diferenciava, això era el que trempava, amb perdut la seva diferenciació per atreure simplement encegats.

Estic d’acord que a les bases d’ERC on els militants tenen un profund sentiment polític, entès com que tenen un sentit ampli del concepte de governabilitat i de la prioritat de les polítiques socials, és complicat fer entendre que un acord amb un partit de centre-dreta és millor que un pacte amb partits d’esquerres, però la idea era clara, la idea nacional per sobre de tot, ja s’arribaran a bons acords per fer polítiques d’esquerres, segur, però ara és un moment de fer política nacional.

Sr. Carretero, era i és el moment de transmetre al seu partit que ni dretes ni esquerres que ara toca Catalunya i això amb el tripartit no s’aconseguirà mai.

Fins sempre amics

Arreveure,

 

Després de més 4 anys escrivint articles a publicacions digitals vàries, entre les que hi compto, entre d’altres, e-notícies, l’Olla de Grills i el meu propi bloc, he decidit deixar de fer-ho. No sé quant de temps serà, però de ben segur que m’estaré una bona temporada sense expresar els meus punts de vista públicament.

 

Les motivacions són diverses, però es podrien resumir en tres: l’ambient polític ha deixat de significar quelcom motivador per mi, tinc la sensació d’haver clamat en un desert o davant d’un mur de totxanes, i considero que tot el que havia de dir en referència a temes polítics, econòmics i socials ja ho he dit. I ni és bo fer les coses quan no toca, ni repetir-se com una cotorra, ni fer de salvapàtries al bell mig d’un oasi de complacència.

 

La meva feina considero que ja l’he feta, he lluitat per introduir l’ideari liberal a la consciència pollítica dels qui em llegien, i he denunciat tot allò i tots aquells als que considero uns aprofitats del sistema.

 

Us desitjo la millor sort possible a tots els membres de l’Olla de Grills, i a tots els meus lectors. De ben segur que ens tornarem a retrobar molt aviat.

 

Xavier Gómez i Martínez