Marie Smith moria fa pocs dies a l’edat de 89 anys. La notícia no tindria rellevància si no fos pel fet Marie Smith es deia també Udachkuqax*a’a’ch i era l’última dels eyak. Amb ella mor la seva llengua.. Hi deu haver pocs pobles a la Terra tan diferents dels catalans com els eyak. La distància entre una tribu de pescadors de les costes d’Alaska i una nació moderna de l’Europa mediterrània no podria ser més gran. Quina relació hi ha entre una cultura tradicional de base oral i la literatura convidada a la darrera Fira de Frankfurt? Cap ni una. Llavors per què hi ha catalans que llegeixen sobre l’última dels eyak amb una certa angoixa?
La nostra és una llengua en creixement, amb un nombre de parlants que puja dia a dia, amb nivells de producció editorial entre els primers del món, lectorats a les principals universitats d’Europa i un bon grapat de creadors d’alt nivell en tots els àmbits. Davant d’aquesta realitat és evident que el nostre repte no és la supervivència sinó l’excel·lència, no només per als dotze milions de potencials consumidors directes sinó per a tot Europa i el món.
És aquesta ambició, l’orgull legítim i el prestigi social que se’n deriven el que farà la nostra cultura atractiva per als nous catalans i en garantirà un futur encara més brillant. Les actituds resistencials serà millor reservar-les per a la protecció del burro català.
Olla de Grills 
5 comentaris
Comments feed for this article
febrer 20, 2008 a 3:37 pm
Joan
Molt bé, el català creix, però quant ha crescut el castellà? En quina proporció ho ha fet respecte el català?
febrer 20, 2008 a 4:22 pm
Vicenç Serrano
La nostra llengua ,és una llengua de culta, el perill no és el català escrit, el perill es el català parlat, la majoria del defensors d’aquesta llengua som compradors compulsius de llibres i música, no ho oblidis!. Quina música escoltes tu? i els joves?. Quins llibres compres, quan no hi ha la obligació de llegir en català a la escola.? Quans canals de televisió rebs en espanyol? només veus TV3 ?
febrer 20, 2008 a 4:23 pm
Vicenç Serrano
les preguntes no son personals,son reflesives.
febrer 26, 2008 a 12:53 pm
Xavi Gomez
El català ha de ser considerat un bé públic, i com a tal ha de ser protegit. Però el que no es pot fer, i alguna vegada ha passat, sobre tot perquè dóna munició als nacionalistes espanyols, és multar a la gent que proposa retolar el seu comerç en castellà. Català a l’escola sí, Català als mitjans de comunicació públics catalans també ( on són els € per crear televisions privades en català a més de City i Canal català), Català al cinema Sí, Català a les administracions públiques per supossat, però català imposat als particulars en empreses privades mai de la vida
febrer 26, 2008 a 11:13 pm
Daniel Daranas
No és que hagi passat alguna vegada, és que és el que dicta la llei: és obligatori retolar com a mínim en català, i es preveuen sancions si algun ciutadà es sent desatès i posa una denúncia per aquest tema.
No n’estic fent una defensa, només una constatació. Com a valoració personal, aquest punt i algun altre de la darrera llei d’usos lingüístics em van semblar qüestionables (un 25% de quota de música en català… heu sentit algun dels darrers “èxits” catalans a les radiofórmules? És com OT però en català…)
Com que som mediterranis de tota manera ha passat el de sempre: cadascú ha fet el que li ha donat la real gana i alguns han estat sancionats, d’altres no. Com quan aparques el cotxe a sobre de la vorera: conec barris de Barcelona on literalment m’han dit que “els diumenges no multen”; és clar, ve la família a dinar i no tenen lloc per aparcar i el foten a la vorera. Però si ho fas entre setmana et multen. No és que ho faci sovint; estic parlant en genèric.
Un detall curiós en relació amb la llei dels rètols: no cal ser un expert economista per saber que molts dels restaurants xinesos de Barcelona corresponen a cadenes organitzades pels propis xinesos. Doncs bé, t’has fixat que TOTS, absolutament TOTS, tenen el rètol com a mínim en català? I va passar de la nit al dia. Em sembla que a algun d’ells li devia caure una multa i un li devia dir a l’altre: mira, que hi ha això. I com que no són tan mediterranis com nosaltres van canviar radicalment TOTS els rètols en un any o dos i van començar a posar-ne en català (sovint bilingüe).
En realitat el que em preocupa més és que hi hagi tanta quantitat de nens i adolescents del País Valencià, la Franja de Ponent i Catalunya Nord que surtin de l’educació bàsica amb un nivell pobre de català; què està fallant, en aquells sistemes educatius? Aquesta és la qüestió clau, i no les lleis d’ús fetes per a ciutadans del Principat que compren massivament La Vanguardia o que llegeixen gratuïtament el Qué i es queden tan amples.