Que fàcil que era votar anys enrera! Sabies qui guanyaria, sabies qui perdria i gaudies amb una il·lusió infantil de les petites passes de l’independentisme parlamentari.

Però les coses han canviat amb l’entrada del nou segle. Ara tot és més confús, no hi ha aquells blancs i negres que et permetien tenir clara la teva opció. Coincidències o no, aquesta interrelació de confusions ha topat amb el temps amb una altra: Abans els inputs d’informació t’entraven d’una forma passiva i per pocs canals (els mass mèdia). Ara, la informació es cerca d’una forma molt més activa i per una multitud de canals, a més de rebre’s en temps real. No sé si és directament relacionable, però aquí hi ha hagut un canvi de xip que alguna cosa hi deu tenir a veure amb la confusió generalitzada. Confusió, per altra banda, que no vol dir que s’hagi de qualificar de negativa, prefereixo percebre-la d’una forma objectiva.

Evidentment, hi ha altres versions, com la que diu, “de què serveix votar X si, tot i guanyar, es queda a l’oposició”. Bé, és molt respectable, però a mi aquest motiu no és el que em fa dubtar a l’hora de decidir-me.

Què més? En termes generals veig dues percepcions que s’estan generalitzant i em semblen molt positives: Amb l’entrada en aquesta nova etapa s’estan acceptant dues màximes en la mentalitat col·lectiva, d’una forma progressiva, però molt clarament. Es comença a tenir clar que la dualitat unionisme-independentisme és el debat central, i això fa que ens haguem de posicionar. L’altra, és la percepció que “un espanyol(ista) d’esquerres és el mateix que un espanyol(ista) de dretes”. Només canvien les formes i, a vegades, ni això.

Així mateix, pot semblar contradictori, però en el moment que més “tírria” es té vers els partits catalanocèntrics és quan l’independentisme -segons les enquestes- està més fort. Podríem dir que l’oferta no dóna de si davant la demanda. I, si la demanda és persistent, o tanquen “la paradeta” o s’adapten als nous temps. Segurament hauran de canviar la maquinària. Coses de la modernitat.

El 9M són unes eleccions que fot molta mandra anar a votar. Són espanyoles i ja n’estic cansat. Hi haurà un empat tècnic entre el PSOE i el PP i fotran el què els roti (sempre units, sense que es noti!). Ja hem comprovat que el paper d’ERC ha estat fer el seguidisme del “peix al cove” que tant esgota. No dic que no hagi servit aquest mandat, eh! La simple presència de “mosca collonera” d’ERC ja fa trontollar algunes coses, i això és bo. Però, personalment en tinc prou de pidolar engrunes. Ens vénen gat per llebre i ho celebrem, ens retornen (no ens dónen!) i ho celebrem. Trist, molt trist!

I, ara surten enquestes i més enquestes. Jo acostumo a creure’m força les del CIS, amb tot hi ha una part important de l’electorat que encara dubte, per tant, tot plegat s’ha de posar en quarantena. A mi, a part de la política extraparlamentària, m’importen els resultats de CDC i d’ERC, per la resta, la meva gran alegria és veure baixar el PSC. Respecte ICV i el PP, poc que m’interessen.

Parlant dels dos primers, CDC es presenta amb un cap de llista d’Unió que tot i ser un bon polític, és el pitjor candidat que podia presentar en un moment que el què es demana és un sobiranisme clar! ERC presenta un bon candidat però en un mal moment, i serà una llàstima si es crema. Amb tot, treure els mateixos 10 diputats per CIU com fa 4 anys no és cap èxit i, pel què fa a ERC, si en treuen 6, tot i baixar, personalment crec que és força exitós tenint en compte les circumstàncies extraordinàries de fa 4 anys. Amb tot, cap d’aquests resultats no és res de l’altra món, i faran el mateix amb 5 que amb 10.

Percepcions contrastades: El tema que es porta ara és el dubte de qui votar, el dubte de si votar, de si abstenir-se activament, o votar en blanc o nul. No ho trobo greu, fins i tot passatger o símptoma que alguna cos està canviant. Ara queda bé dir que t’abstindràs o que votaràs en blanc. I, personalment encara dubto si fer-ho. El vot en blanc potser afectarà més als partits propers al sobiranisme. Hi ha qui diu que això és dolent, que els farà perdre força respecte als unionistes. Bé, no podem oblidar dues coses: Són unes eleccions estatals i podríem interpretar-ho com que ja en tenim prou d’aquestes i, per altra banda tant CDC com ERC tindran els respectius Congressos Nacionals durant aquest 2008. I, una patacada en aquestes eleccions pot fer canviar el rumb a les directrius polítiques que estan seguint. I, queda clar cap a quina direcció seria el canvi. Per tant, tant si treuen bons resultats com si l’abstencionisme actiu i el vot en blanc són forts, se’n podrà treure rèdits a mig termini de cara a l’objectiu independentista.

Que gent de reconegut prestigi com Heribert Barrera i Pasqual Maragall demanin el vot en blanc no és cap tonteria. Poden fer decantar cap a aquesta opció l’independentista d’ERC i el catalanista del PSC, així com la gent de CDC que té clar que el “model Duran” no és el que toca, ans el contrari.

A Euskal Herria la situació és d’extrema gravetat, amb casos com el Judici 19/98, els cinc anys del tancament d’Egunkaria, la il·legalització de partits que demostra la falsedat de la divisió de poders,… i al Principat, la pressió de l’independentisme sobre ERC i, en menor mesura, sobre CDC, a qui ha de fer tremolar és al PSC. Si a Euskal Herria el vot nul treu uns bons resultats i al Principat (a la resta de PPCC la cosa és diferent) hi ha un daltabaix en els resultats de CIU i ERC, es pot fer trontollar el sistema, provocant una entesa més fluïda entre PSOE i PP, cosa que llimaria encara més les seves poques diferències respecte a l’estat plurinacional.

Tot plegat, lligat a la política Internacional amb casos com el de Kosovë i Escòcia que provocaran que la UE s’hagi de posicionar respecte a processos de secessió dins (o gairebé) les seves fronteres, comportarà sense cap mena de dubte la legitimació i la legalització d’aquests processos que, com més va, més clar està que és cap aquí on es tendeix a anar. Els estats nació tenen els dies comptats en un món globalitzat, per tant un petit terrabastall pot ajudar a accelerar els processos.

I, doncs, què faré el 9M? Ni idea! Segurament, el què faré és votar el 9M, però pensant en el 10M. Per tant, serà la lletra petita dels resultats la que m’interessarà interpretar, no tant els grans titulars. I, és en aquesta direcció que decidiré el meu vot.

Marc Roca

Anuncis