Sembla ser que la pregunta a donar resposta en aquest període electoral estatal és: “Què voto?”.
Un cúmul de situacions entremesclades ens han dut a una situació de desídia i/o ràbia generalitzada i, això, ens fa passar per una etapa de desconcert electoral. Cadascú, individualment, farà el què bonament podrà o voldrà, però el què és cert és que hi ha debat i una de les opcions més comentades és el vot en blanc -fins i tot demanat públicament per Heribert Barrera-.
Però, què és el vot en blanc i quines conseqüències pot comportar?
Segons la Llei 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG), “es considerarà vot en blanc, però vàlid, el sobre que no contingui papereta i, a més, en les eleccions pel Senat, les paperetes que no continguin indicació a favor de cap dels candidats.” (art. 96.5 LOREG). Un cop fet el recompte, segons el mateix text legal, s’aixeca acta de la sessió, “en la qual s’expressarà detalladament el número d’electors que hi hagi a la Mesa segons les llistes del cens electoral o les certificacions censals aportades, el dels electors que haguessin votat, (…), el de les paperetes nul·les, el de les paperetes en blanc i el dels vots obtinguts per cada candidatura (…)” (art. 99.1 LOREG). Així mateix, es diu que “(…) es computaran com a vots vàlids els obtinguts per cada candidatura més els vots en blanc” (art. 108.4 LOREG).
A l’hora d’aplicar la “Regla d’Hondt” (al Senat és diferent), per tal de distribuir els diputats, es comptabilitzaran tots els vots vàlids, per tant, els que s’han dirigit a una candidatura i els vots en blanc.
Si fem un repàs històric als resultats electorals al Congrés i al Senat espanyols, ens trobem que al Congrés no ha parat de créixer d’una forma modesta però progressiva, mentre que al Senat la cosa ha anat d’una forma més desigual (a destacar el 8,84% de 1982). Així, [observant només els resultats electorals de la Comunitat Autònoma de Catalunya] al Congrés: 1977: 0,19%, 1979: 0,4%, 1982: 0,4%, 1986: 0,42%, 1989: 0,61%, 1993: 0,66%, 1996: 0,66%, 2000: 1,41%, 2004: 0,89%. I, al Senat: 1977: 0,93%, 1979: 2,18%: 1982: 8,84%: 1986: 1,34%, 1989: 1,71%: 1993: 1,42%, 1996: 1,53%, 2000: 2,75%, 2004: 2,04%.
Podem concloure que, almenys al Congrés, hi ha hagut una evolució a l’alça, però d’una forma molt tímida, encara que progressiva, gairebé residual (amb el retrossés lògic del 2004, per la situació extraordinària provocada pels atemptats de Madrid).
Cal recordar que la circumscripció electoral a l’Estat espanyol és la província i que el mínim per a obtenir representació és el 3% dels vots vàlids. Per tant, una increment dels vots en blanc comporta una major dificultat d’obtenir representació als partits petits. Però, no vol dir que votar en blanc sigui donar el vot al partit majoritari! El vot en blanc no s’afegeix a cap candidatura, aquestes tindran tants diputats segons els vots que hagin obtingut. En tot cas, el traspàs d’un antic votant d’una candidatura concreta al vot en blanc afectarà a aquesta candidatura, perquè perdrà un vot (vàlid).
Jo, personalment, encara no m’he posicionat. Però, tinc sobre la taula l’opció de votar alguna candidatura al Congrés i votar nul per la independència al Senat (ja que aquesta Cambra no serveix per a res! I, la diferència entre uns resultats i els altres si que seria un bon toc d’atenció qualitatiu sense desvirtuar la política del dia a dia).
Per tant, a tall de conclusió, votar en blanc a Catalunya, si no supera un 2% dels vots vàlids (al Congrés) no és gens significatiu, pot comportar que els partits que actualment no tenen representació parlamentària continuïn sense entrar al Congrés, no servirà per variar substancialment els resultats dels cinc partits amb representació i, o fa un salt qualitatiu important o no se’n farà cas.
Amb tot, hi seguirem pensant…
PS: Sobre aquest tema, és molt recomanable llegir l’article del politòleg Roger Buch “Les llegendes urbanes del vot en blanc, el vot nul i la llei d’Hondt”.
Olla de Grills 
10 comentaris
Comments feed for this article
gener 28, 2008 a 6:05 pm
Martí Cabré
La teva proposta té el problema que precisament el Senat és l’únic lloc on podem escollir persones i no sigles. És clar que és així perquè no serveix per res (qualsevol diputat enviat al Senat tem per la fi de la seva vida política).
D’altra banda, fins que CiU i ERC no rebin una bona clatellada no es mouran. Si a Mallorca poden pactar tots junts, perquè aquí no? Fem una proposta electoral catalana, engresquem a l’electorat!
gener 28, 2008 a 8:35 pm
Arqueòleg Glamurós
Que ERC s’ajunti amb el racisme ultra de Duran Lleida? Home, seria una bona forma de dinamitar el partit, si!
El senat SI serveix: bàsicament per introduïr esmenes i alentir el procés d’elaboració d’una llei retornat-la al Senat. No em vull imaginar un Govern de Zapatero amb un senat amb majoria absuluta del PP (que pot passar, eh) Seria la lentitud legislativa màxima!
Jo ho tinc clar: al Senat Entesa Catalana de Progrés! Per una vegada que les esquerres e sprsenten juntes contra el feixisme, com en els vells temps, l’elecció està clara!
gener 28, 2008 a 8:40 pm
Clara Santamans
D’on ho treus, tu, això del vot en blanc? D’on treus que el percentatge per obtenir representació està en el 3%? Copiar literalment la llei i les enquestes és molt fàcil, el difícil és interpretar correctament. Si de veritat tens ganes de saber com es reparteix el vot en blanc, et recomano que consultis la pàgina http://www.arenys.org/eleccions/2003/html/03reflexio2.htm on es veu molt bé la distribució feta sobre una llista relativament petita de votants i els vots en blanc. Per això té valor. Fes els comptes i veuràs com funciona tot plegat. Ah, i, sí, les dades són de l’any 2003, però és que la llei no ha canviat.
gener 28, 2008 a 8:45 pm
Daniel Daranas
Martí:
Per a mi el problema no és tant que ERC pacti amb CiU, com que deixi d’una vegada de pactar amb el PSC-PSOE.
Arqueòleg Glamurós:
És una mentida, repeteixo, una mentida descomunal que Duran i Lleida tingui un missatge de racisme ultra.
Estic convençut que votaré en blanc, però us asseguro que si la campanya electoral es converteix en un linxament a CiU i a Duran, votaré CiU.
Per fer segons quins discursos suggereixo que us n’aneu a l’e-noticies. Aquí seria interessant potenciar un debat una mica més elaborat.
Marc:
Molt pertinent. Penso que feia falta un article com aquest. La gent és especialista en difondre idees fictícies. No sé d’on les treuen, però te les repeteixen amb una convicció religiosa.
gener 28, 2008 a 8:52 pm
Daniel Daranas
Clara:
No, no, no, no, no.
Mentre jo escrivia la meva rèplica has embolicat la troca innecessàriament, qüestionant un article rigorosament correcte i confonent el personal en treure el tema de les eleccions locals quan aquestes no tenen el límit del 3%.
El vot en blanc té exactament l’efecte que ha descrit el Marc. Ni més ni menys.
gener 28, 2008 a 11:32 pm
Martí Cabré
Arqueòleg Glamurós:
dir que en Duran és un racista et treu validesa a la resta del discurs. Te n’adones?
A part, qualificar el PP de feixista et situa en la marginació de l’opinió política. No veus que no pots desqualificar d’aquesta manera?
Finalment, en les últimes eleccions, per Barcelona l’Entesa Catalana de Progrés no presentava cap candidat d’ERC. És a dir, que votar ECP era votar PSOE. Tu mateix.
gener 29, 2008 a 4:31 pm
Alexis Vizcaino
El fet que mai l’estat doni les opcions necessàries per jugar a aquest joc de política amb unes mínimes possibilitats. El fet que els partits polítics parlamentaris catalans han estat fent el ridícul per quatre engrunes de pa sec en el millor de casos. El fet que jo no vulgui engrunes ni vull que uns professionals de la política facin la pena per mi. Perquè el meu vot pot ser vir per esperonar. Senyores i senyors, amics i amigues, jo em planto.
En unes eleccions buides, el meu sobre estarà buit.
http://arestanord.org/alexis/2008/01/21/jo-em-planto-a-les-espanyoles-voto-en-blanc/
Com a català proposo el vot en blanc als Països Catalans continentals.. a les illes que han estar capaços de fer alguna cosa interessant, potser l’aposta per l’entesa val la pena. Al Principat, la pena és seguir igual.
gener 30, 2008 a 12:15 pm
Clara Santamans
Escolta Daranas, a les municipals és un 5%; al País Valencià, a les autonòmiques i a les estatals, és un 5%, i a Catalunya no tenim llei electoral pròpia, ja veus!!! La llei electoral espanyola per la qual ens regim fixa un mínim orientatiu del 3%, UN MÍNIM, però no diu res del màxim.
T’ho miris com t’ho miris, a efectes pràctics, tant és la intenció amb què un elector, qualsevol, voti en blanc, pensi el que pensi. La junta electoral no vol ni pot legislar l’ambigüitat, per tant, segons la llei, considera el votblanc tan vàlid com qualsevol altre i el col·loca per al recompte a la mateixa bossa de tots els altres vots vàlids. Després fixa el percentatge a partir del qual s’obté representació i distribueix el conjunt de vots vàlids entre els partits que compleixen el requisit de tenir el mínim de vots fixats i només entre aquests. O sigui que, en definitiva, per entendre què és votar en blanc de manera pràctica, us aconsello que agafeu un full en blanc, l’estripeu en tants trossos com partits cregueu que obtindran representació, ordeneu els retalls per mides de la més gran a la més petita, i us convenceu que és exactament en aquesta proporció que el conjunt de vots en blanc formarà part de conjunt de vots vàlids que donaran la representació als partits en alguna de les quatre circumscripcions de Catalunya.
gener 30, 2008 a 7:57 pm
Daniel Daranas
A les circumscripcions electorals al Congrés dels Diputats, i tal i com diu en Marc, el mínim per entrar al repartiment d’escons és un 3%. A les circumscripcions per a les eleccions catalanes, també. Cert o fals? Cert.
En Marc diu que els vots en blanc són vàlids. Cert o fals? Cert.
Això fa que votar en blanc faci que qualsevol altra candidatura, com que ha de treure un 3% dels vots vàlids, ha de treure un 3% dels vots totals emesos a qualsevol candidatura o bé en blanc. En algun cas concret això podria suposar que no s’entrés perquè
La part final del teu missatge és totalment errònia. La llei estableix negre sobre blanc i amb tota claredat, que en el joc de repartiment d’escons entren tots els vots absoluts de les candidatures que hagin tret el mínim percentatge necessari.
Si a Barcelona CiU treu 59.000 vots, el PSC 99.000, el PP 35.000, ERC 24.000 i ICV 10.000, el Partit del Cannabis 200 i En blanc 1.000 i molts partits petits sumats 50, el número total de vots vàlids és 228.250.
El 3% són 6.847,5. Entren al repartiment tots els partits des d’ICV cap amunt en número de vots. La distribució d’escons es calcularà amb aquestes xifres absolutes: 59.000, 99.000, 35.000, 24.000, 10.000. Es va dividint cadascuna entre i = 1, 2, 3… P on P és el número total d’escons de la circumscripció, s’obté un total de5 * P números i els corresponents als P més alts s’enduen escó.
Si ho deixem tot igual però en lloc de 1.000 vots en blanc n’hi ha 50.000, el número total de vots vàlids és de 277.250. Per entrar al repartiment calen 8.317,5 vots. Entren al repartiment exactament les mateixes formacions i el càlcul del paràgraf anterior es farà d’una forma absolutament idèntica.
Un cop decidits quins partits entren al repartiment i quins no hi entren, el número de vots en blanc ja no intervé per a res en el càlcul del número d’escons obtinguts.
No ho dic per encetar ni continuar cap debat ni cap polèmica. Ho dic perquè és la realitat i informo d’ella qualsevol possible lector d’Olla de Grills.
gener 30, 2008 a 8:02 pm
Daniel Daranas
Correcció d’errada de redacció: “En algun cas concret això podria suposar que no s’entrés perquè…” …un partit obtingués, per exemple, un 2,99% dels vots vàlids calculats de la forma oficial, però si tots els votants en blanc s’haguessin quedat a casa aquest partit hauria obtingut un 3,08% dels vots vàlids, i per tant hauria entrat al repartiment.
Patiria aquest efecte un partit que, en el meu exemple anterior, tingués 7.500 vots. 7.500 vots superen la xifra límit per entrar al repartiment en la primera hipòtesi (on el mínim eren 6.847,5 vots) però no en la segona hipòtesi (on el mínim eren 8.317,5 vots).
Si en aquesta circumscripció hi hagués 5 escons (P=5) a aquest partit no li serviria de res entrar al repartiment perquè no assoliria cap dels 5 escons; si fos una circumscripció gran, amb 50 o 60 escons, sí que n’assoliria.
Insisteixo que no estic fent cap debat, només informant.