You are currently browsing the daily archive for gener 22, 2008.

Les últimes enquestes apunten una devallada de la intenció de vot a les forces anomenables “nacionalistes”, entenent aquestes com les nacionalistes catalanes, és clar. CiU i ERC perdrien un parell d’escons cadascuna a les eleccions del 9-M si es complissin les enquestes. Duran i Ridao sortirien mal parats, ja que CiU passaria de 10 a 8 diputats, i ERC, de 8 a 6. Mal negoci per al nacionalisme català -ja no dic “sobiranisme”, perquè Duran lidera l’antisobiranisme a CiU- a les portes de la segona confrontació de Zapatero i Rajoy a les urnes. El bipartidisme i la cada cop major espanyolització d’aquests comicis a Catalunya (la pressió mediàtica en aquesta direcció és brutal) hi ajuden. Cada cop són unes eleccions més a l’americana en què tries el demòcrata o el republicà, i para de comptar. En aquesta lògica, que les forces d’àmbit estrictament català hi tinguin un joc mediàtic destacat és una aventura. Més enllà de la tria entre PSOE i PP, l’espai a les formacions del nacionalisme considerat “perifèric” és reduït.

A aquestes condicions estructurals dels comicis se li afegeix el desgast que ha patit els últims anys Catalunya i el catalanisme. L’erosió del culebrot estatutari ha fet molt de mal, i segurament CiU i ERC paguen una part de la factura. L’eix Catalunya-Espanya en una confrontació a Corts espanyoles és difícil de prioritzar. Caldrà veure quins missatges fan servir una CiU que vol i dol -la col·laboració amb La Moncloa no pot ser a qualsevol preu, estant ara a l’oposició a Catalunya- i una ERC que se sent decebuda de Zapatero, però que no pot jugar ni a l’equidistància ni posar en perill les rèpliques madrilenyes al tripartit català. Si governes a Catalunya, perquè hi governes. I si estàs a l’oposició, perquè hi estàs. Sempre resulta difícil el compromís amb la governabilitat espanyola, i especialment quan el meló de l’Estatut i tota la traca negociadora dels traspassos i el finançament estan damunt de la taula.

Així les coses, qui ho té millor en aquest escenari a Catalunya és el PSC. Ostenta més poder que mai a Catalunya i l’única complicació a nivell estatal és la relació d’amor-odi que manté des de fa mesos amb els companys del PSOE. Ara ve en Felipe i ens enamora, ara miro en Bono i m’irrito. Aquí tens la vicepresidenta De la Vega que ens agrada, però no vull ni veure aquella ministra “de cuyo nombre no quiero acordarme”. En qualsevol cas, però, amb retrets o somriures, més val Zapatero conegut que barons del PSOE per conèixer o, ja no et dic, Rajoy o Pizarro.


Visites

  • 33,415 hits
gener 2008
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« des.   febr. »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

Enllaços més consultats

  • Cap

Arxiu

RSS Marc Arza

  • Microblog a cop de twit (recull 49) gener 11, 2017
    Recull de twits dels últims mesos, tal com raja:Política:Segles de lluita per la llibertat de pensament contra l'Església, la Corona i l'Estat i haver d'acabar defensant-la de la correcció políticaLa dreta havia tingut el monopoli del moralisme, l'esquerra fa temps que va prendre el relleu. Quina llauna!Als fanàtics i als intolerants és m […]
    noreply@blogger.com (Marc Arza)