En l’últim article vaig parlar d’una part poc comentada del discurs de l’Artur Mas sobre la casa gran: les idees sobre regeneració democràtica en la línia de compromís polític i més contacte entre els electors i els escollits (circumscripcions petites, llistes obertes).

La majoria d’articles i opinions sobre la conferència van anar sobretot en la línia d’amor/odi envers el protagonista i sobre les contradeclaracions a curt termini que van suscitar, també una mica sobre què significa realment això de la casa gran del catalanisme i poc, molt poc, sobre les propostes de regeneració democràtica que són, més enllà dels discursos grandiloqüents, propostes que toquen de peus a terra i que són al nostre abast: només ens cal modificar la llei electoral.

Recordo aquest últim article perquè ara volia comentar unes altres declaracions de l’Artur Mas que torno a trobar trencadores, tot i que no es destaquin així: dimarts passat el líder de CiU va dir que votaria per la independència si la societat s’hi mostrés a favor en una proporció de dos terços. Aquesta afirmació, feta en un programa televisiu, és tan trencadora com el discurs de la casa gran: el líder de CiU votaria independència! El problema és que els spin doctors de la competència de seguida li han donat la volta per trobar-li tots els defectes i cap virtut: per què els 2/3?

Fixeu-vos que en poc temps el líder de CiU ha fet tres grans passos en el seu discurs oficial: afirma que la centralitat política de Catalunya (l’espai que CiU vol ocupar) ha avançat vers el sobiranisme, dóna suport a canvis en la llei electoral i afirma que votaria independència. Això no es podia ni somniar en tota l’època Pujol. Jordi Pujol sempre havia dit que ell faria avançar Catalunya però que ell no la duria a la independència (frase sovint destacada) i afegia que altres generacions haurien de continuar el camí (frase sovint amagada). Bé, jo sempre pensava que aquestes generacions eren més joves, però sembla que en Mas s’està posant les piles. Deu ser cosa de ser a l’oposició. Si és així, l’estratègia d’Esquerra ha estat encertada i ara és el partit de Carod i Puigcercós el qui ha de fer contrapropostes. En Duran ja les fa…

Sí, però, direu tot això està molt bé però quina llei electoral s’aprovarà? I per què els 2/3 dels vots? I què és la casa gran del catalanisme? Bé, jo no sé què pensa Artur Mas, però sé que en els últims vint anys CiU no havia parlat mai d’aquests temes de manera oficial, i per descomptat res de propostes ni declaracions. I ara, de cop, ho tenim tot sobre la taula. Alguna cosa ha canviat a can CiU.

Totes aquestes propostes tracten temes seriosos i complicats i espero que la resta de partits i dirigents polítics comencin a fer suggeriments i propostes alternatives per tal que podem començar a comparar i triar. Entenc que el PSC representa l’immobilisme més gran, ja que és el partit més ben adaptat a la situació actual, però si Esquerra (que garanteix el govern del PSC) també posa sobre la taula aquest debat, el PSC s’haurà de mullar, bé sigui en la línia CiU-Esquerra, bé sigui en la línia PPC-C’s. Senyores i senyors, vénen canvis.

Anuncis