En l’últim article vaig parlar d’una part poc comentada del discurs de l’Artur Mas sobre la casa gran: les idees sobre regeneració democràtica en la línia de compromís polític i més contacte entre els electors i els escollits (circumscripcions petites, llistes obertes).
La majoria d’articles i opinions sobre la conferència van anar sobretot en la línia d’amor/odi envers el protagonista i sobre les contradeclaracions a curt termini que van suscitar, també una mica sobre què significa realment això de la casa gran del catalanisme i poc, molt poc, sobre les propostes de regeneració democràtica que són, més enllà dels discursos grandiloqüents, propostes que toquen de peus a terra i que són al nostre abast: només ens cal modificar la llei electoral.
Recordo aquest últim article perquè ara volia comentar unes altres declaracions de l’Artur Mas que torno a trobar trencadores, tot i que no es destaquin així: dimarts passat el líder de CiU va dir que votaria per la independència si la societat s’hi mostrés a favor en una proporció de dos terços. Aquesta afirmació, feta en un programa televisiu, és tan trencadora com el discurs de la casa gran: el líder de CiU votaria independència! El problema és que els spin doctors de la competència de seguida li han donat la volta per trobar-li tots els defectes i cap virtut: per què els 2/3?
Fixeu-vos que en poc temps el líder de CiU ha fet tres grans passos en el seu discurs oficial: afirma que la centralitat política de Catalunya (l’espai que CiU vol ocupar) ha avançat vers el sobiranisme, dóna suport a canvis en la llei electoral i afirma que votaria independència. Això no es podia ni somniar en tota l’època Pujol. Jordi Pujol sempre havia dit que ell faria avançar Catalunya però que ell no la duria a la independència (frase sovint destacada) i afegia que altres generacions haurien de continuar el camí (frase sovint amagada). Bé, jo sempre pensava que aquestes generacions eren més joves, però sembla que en Mas s’està posant les piles. Deu ser cosa de ser a l’oposició. Si és així, l’estratègia d’Esquerra ha estat encertada i ara és el partit de Carod i Puigcercós el qui ha de fer contrapropostes. En Duran ja les fa…
Sí, però, direu tot això està molt bé però quina llei electoral s’aprovarà? I per què els 2/3 dels vots? I què és la casa gran del catalanisme? Bé, jo no sé què pensa Artur Mas, però sé que en els últims vint anys CiU no havia parlat mai d’aquests temes de manera oficial, i per descomptat res de propostes ni declaracions. I ara, de cop, ho tenim tot sobre la taula. Alguna cosa ha canviat a can CiU.
Totes aquestes propostes tracten temes seriosos i complicats i espero que la resta de partits i dirigents polítics comencin a fer suggeriments i propostes alternatives per tal que podem començar a comparar i triar. Entenc que el PSC representa l’immobilisme més gran, ja que és el partit més ben adaptat a la situació actual, però si Esquerra (que garanteix el govern del PSC) també posa sobre la taula aquest debat, el PSC s’haurà de mullar, bé sigui en la línia CiU-Esquerra, bé sigui en la línia PPC-C’s. Senyores i senyors, vénen canvis.
Olla de Grills 
3 comentaris
Comments feed for this article
Desembre 23, 2007 a 9:37 pm
Joan
Amb tots els respectes. Però si els canvis que fa CiU estant a l’oposició, quan més valenta pot ser, són que s’ha d’exercir el dret a decidir en temes en els que hi hagi 2/3 de quòrum, em sembla que és com no dir res. Perquè ni el concert econòmic genera a Catalunya aquest quòrum. A mi em dona més la sensació que en Mas vol navegar entre dues aïgues per no perdre vots sobiranistes ni d’aquells autonomistes poc conscients nacionalment. I em sembla que així el que li passarà és que no aconsegueixi vots de cap lloc amb contundècia. A mi no m’ha convençut. I considero que les seves propostes són estèrils i poc clares. Més si té en Duran a Madrid dient que seguiran amb la mateixa estretègia. Per cert, en Mas en la darrera aparició pública no va dir que votaria indepenència. tot i que agrairia una rectificació si així fos. Però almenys jo, no l’he vist en cap moment dient que votaria sí a la independència de Catalunya.
Desembre 26, 2007 a 2:54 pm
Manel des d'Alemanya
No perdem de vista que potser si en Mas no es acaba de mullar com a independentista, però el que si és clar que en Montilla s’ha mullat com a nacionalista espanyol , tant amb els fets com amb les paraules.
L’excusa de Carod que tant era per el tema nacional, recolzar PSC-PSOE o CiU ja no s’ho creu ningú.
ERC ara mateix només recolza en Montilla per interessos de la pròpia executiva i no per interessos nacionals. Fins i tot a nivell d’esquerres o dretes, Convergència pot tenir més propostes socials d’esquerra que el PSC-PSOE que està supeditat al nacionalisme populista espanyol d’esquerres. Perquè en molt avantatges socials que el PSOE pot estar duent a terme a Madrid potser son contraproduents pels interessos de les classes més desfavorides catalanes. Començant amb el sou dels treballadors catalans estan supeditats al IPC Espanyol i això fa que sempre els catalans perdem poder adquisitiu respecta als espanyols.
El PSC està lligat de mans i no pot exercir polítiques d’esquerra catalanistes si aquestes no son també espanyolistes.
ERC ara mateix és totalment còmplice del que esta passant i passarà a Catalunya tant en matèria social com en matèria nacional.
Estic d’acord que haurà canvis, però per desgràcia els canvis seran a ERC a on el futur augura un trencadissa o una escinsió de la cúpula d’ERC al PSC-PSOE.
Això farà també que CiU recuperi part d’aquest electorat i potser es tornarà una mica més independentista, però no n’estic segur. No m’he fio gaire dels conversos que tenen una certa edat tant d’uns sentit com de l’altre.
Desembre 26, 2007 a 10:07 pm
Joan
D’acord. És que si mirem cap a ERC és com per posar-se a plorar. Uns autèntics negats en tot el que han fet (ho han deixat de fer). Però més enllà d’això, jo crec que els temps marquen que hem d’apostar per la sobirania i trencar el marc autonomista actual que només ens portarà a més supeditació a Madrid, menys capacitat de decisió, i garanties nul·les d’avenç nacional.
La qüestió és trencar el marc estatutari autonomista. Abans que sigui massa tard i els nacionalistes deixem de ser majoria a Catalunya.