Jo no vull parlar de la manifestació de dissabte passat, ja ha parlat molta gent d’ella, he llegit postures de tot tipus, a favor, en contra, indiferència., també  i com sempre passa versions contradictòries del mateix fet. Hi va anar-hi molta gent, diuen que 700.000 o 200.000 persones, suposo que al mig hi trobarem l’equilibri, però del que jo vull parlar és de les absències.  

Aquest és un fet molt humà, sempre trobes a faltar qui no hi és, ens passa a tots, a les reunions familiars, en sopars d’amics, i en aquest cas també en una manifestació que com s’ha dit només s’ha igualat als últims anys en nombre de gent a les que és van realitzar per protestar contra la guerra d’Irak.  

Però jo, tot i això, vaig trobar a faltar gent, vaig trobar a faltar el nostre president, en José Montilla, màxim representant polític actual, escollit per gent molta de la qual, estic convençut, va anar a la manifestació. Vaig trobar a faltar, el Conseller Nadal, que dies abans feia unes insinuacions tant hàbils com indicar que era més que probable que hagués anat a la manifestació si la ministra Magdalena Álvarez fos del PP, incomprensiblement el PSC es va esborrar d’una manifestació sorgida de la pròpia societat civil catalana, sorgida d’un cop de puny a la taula del català emprenyat.

I no hi eren. Com tampoc vam tindre la valentia de votar juntament amb la resta dels grups catalans en la reprovació de la ministra, i jo penso …. en que s’està convertint el PSC ?, des de la marxa del President Maragall el gir del PSC em té sobtat, deixar les rendes a personatges com Zaragoza, De Madre i Iceta, és apostar clarament per un vassallatge cap al PSOE, en la conversió d’un partit polític de govern i clau en la història d’aquest país, en una franquícia, en una sucursal de Madrid, és això el que volem, volem que el nostre president oblidi la societat civil ?, volem que el nostre president estigui lligats de mans amb una mostra de gratitud, no entenc pq, cap a ZP. 

Senyors, estic preocupat, PSC fent de sucursal, ERC fent seguidisme, Iniciativa més preocupats per l’ecologia que pel país, el PP posant l’Acebes català al capdavant del partit, CIU, el principal partit de l’oposició, no va ni poder convèncer els seus socis “estratègics” PNV i BNG per votar en línia als interessos catalans, així doncs què ens queda ?, Madrid no només ens té agafats per “allà” en matèria de financiació, si no que estic convençut que interiorment s’està petant de riure en veure la misèria catalana.

Anuncis