casagran.jpgLa primera accepció de Mas segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana és:
«AGR /ARQUIT Explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp amb diverses dependències, anomenada sovint masia, que té bosc, pastures i terres de conreu adscrites.»
Mas és una paraula que prové de la paraula llatina mansus catalogada cap al segle XI que significa lloc de residència.
Cap a finals del segle XV en derivà a masia per referir-se a l’edifici principal d’un mas, especialment quan té una certa importància per les seves dimensions i les seves característiques arquitectòniques». És a dir Masia era la Casa del Mas que a més acostumava a ser gran.
No us sembla divertit (a mi a més em sembla patètic) el joc de paraules amb que ha jugat el Mas (Artur «el polític») en el procés de constitució d’aquest fals procés de refundació del catalanisme? no us sembla que per a ser transversal cal evitar emprar sinònims o definicions derivades del cognom de qui ho vol liderar? Per mi l’actitud dèspota d’aquest personatge ens intenta conduir a un atzucac de difícil sortida a tot el poble. El logo de la Casa Gran ja se’l pot quedar com a escut de la família.
Però mantinc la meva posició inicial. El catalanisme el refunda tot un poble en la cerca de la seva pròpia supervivència. I és per això que aquest cop, aquesta manera de fer (de vendre el país a la Moncloa i en tants altres casos) s’està marginant per premiar a la gent que aposta per la transversalitat i no pels personalimes polítics. El regionalisme que ha primat la comunitat autònoma de Catalunya està caient per un moviment independentista transversal que mira cada vegada més a tots els territoris dels Països Catalans com a igualment propis. Permeteu-me modificar l’estúpida frase de José Montilla (o de qui li hagi escrit): Senyor Mas, Més fets per millorar el poble i no tantes paraules per beneficiar a un partit.