Sempre hem sentit a parlar d’aquella dita que afirma que Itàlia és l’únic país del món que funciona sense govern. I, probablement, és ben certa. Tanmateix, ara ja no és l’únic. Catalunya fa molts anys que funciona sense govern. No tenim govern a la Generalitat, sinó un funcionariat sense ambicions. I, per postres, a Madrid tenim un estat que ens és obertament hostil des de fa tres cents anys. Per tant, encara tenim més mèrit que els italians. Si funcionem com a país és per obra i miracle dels ciutadans, que tirem endavant malgrat ser conscients que la locomotora va sense conductor. Us imagineu com aniria Catalunya amb un govern i un estat propi? Seriem un dels països més potents d’Europa, de ben segur. Aconseguir-ho és més fàcil del que sembla…


1- Vull pensar que CiU no torna a enganyar tothom i quan parla de “dret a decidir”, vol dir “dret a l’autodeterminació”. A aquestes alçades ja no me’n refio ni un pèl d’en Mas i companyia. Si això fos així, tenim una majoria nacionalista espectacular al Parlament (ERC + ICV + CiU ) que es confessa partidària del dret a l’autodeterminació. Una majoria que no somien els escocesos ni els bascos. Tanmateix, a què estem esperant? Perquè no posem en pràctica el dret a l’autodeterminació i convoquemun referèndum? Les enquestes asseguren que una majoria de la societat catalana hi dona el seu vist-i-plau. ERC, ICV i CiU ho podrien forçar. Qui els ho impedeix? Perquè no compleixen aquestes formacions el que defensen als seus programes? Només les rivalitats partidistes d’una generació de polítics fracassada impdeix que Catalunya tingui una data pel referèndum sobre la taula, igual que el País Basc o Escòcia. Mas, Saura i Carod, algún dia, rendiran comptes davant la història pel seu boicot a la maduresa nacional de Catalunya. Menys teoritzar i més dur a la pràctica.

2- D’altra banda, és hora d’anar creant complicitats a l’estranger. Especialment amb els Estats Units, que són els que segueixen tallant el bacallà davant la inoperància interessada de la hipòcrita Europa. Kosovo serà un exemple més de nació emancipada gràcies al suport dels americans. Però n’hi haurà més.

No deixa de sorprendre que Merkel i Bush acceptin rebre el Dalai Lama, davant les protestes de la Xina, mentre Montilla se’n amaga. En tot cas, el fet demostra que el Tibet, malgrat ser una nació sense estat més oprimida que no pas Catalunya, manté una xarxa de relacions internacionals encomiable. Els entesos asseguren que el lobby tibetà als EUA és molt potent. I hom es pregunta: tenim els catalans lobby a els EUA? De fet, en tenim en alguna banda del món? No seria hora d’anar bastint una xarxa de relacions internacionals sòlida? Això ho pot fer la mateixa societat civil, mitjançant l’Omnium, els Casals, etc. No cal esperar que els actuals polítics se n’adonin, perquè ja han demostrat que no serveixen per res. Al contrari, encara ho farien malbé.

Per acabar i com a resum: Amb la manifestació del proper 1 de desembre, tornarem a cridar massivament que volem exercir el dret a l’autodeterminació. I això ho farà la societat civil, davant els nassos d’en Carod i en Mas, que són els responsables que Catalunya no avanci en el seu procés d’alliberament. De la mateixa manera, els ciutadans podem crear una xarxa internacional influent a tots els països occidentals amb l’objectiu d’edificar complicitats per quan arribi el moment. I això ho poden fer les persones i les empreses que viuen o treballen a l’estranger, agrupant-se, constituïnt associacions i entitats de pressió. Ningú pot aturar un poble en moviment.

Anuncis