Primer la política, després la independència

A mesura que s’acostin les eleccions a Corts Generals s’anirà repetint en sobretaules, blocs i diaris una pregunta: Quina és la millor manera de protestar per la crisi de les infraestructures? O de protestar, diran alguns, per la situació general del país?

N’hem pogut veure ja alguns exemples. El 7 de novembre a la bústia de l’Avui (segona carta) una lectora ja ens advertia que el vot en blanc no és una opció útil per fer vot de protesta; que per a aquest fi és millor votar Escons Insubmisos. La lectora dóna per fet que molta gent vota en blanc perquè vol fer un vot de protesta, i corre a oferir-los alternatives que considera més “efectives”. D’altra banda, en aquest mateix bloc també s’ha proposat de fer vot nul amb un lema o un bitllet de cinc euros, i si ens hi posem la imaginació permet molt de joc: fotografies, pàgines estripades de l’Estatut o la Constitució… bé, us en feu la idea.

La llibertat de vot és un dret democràtic inalienable, i per descomptat inclou també la llibertat en quant a la motivació d’aquest vot. Deixeu-me, però, argumentar-vos el que no m’agrada d’aquest “voto per protestar”: és un pas més en el camí de l’antipolítica.