La culpa ja no és de Madrid

Assistim a un espectacle deplorable arran de la sentència dels atemptats d’Al-Qaida a Madrid. La plana major del PSOE s’ha apressat a emprar la terminologia penal (“autor intel·lectual”, “autors materials”, “cooperadors”) per atacar el PP, en una mostra de menyspreu absolut a les víctimes. El PP, per la seva banda, no ha dubtat a aprofitar qualsevol escletxa deixada pel jutge Gómez Bermúdez i reivindicar així les manipulacions de la jornada de reflexió de 2004.

D’altra banda, un patètic debat sobre la situació dels Rodalies al Congrés dels Diputats ha mostrat a tot l’estat, en directe per televisió, com als polítics d’allà els preocupa ben poc el que ens passi als ciutadans d’aquí. A ells, el que els preocupa són la guerra d’Iraq, el Prestige i ETA.

Un escenari com aquest seria una benedicció per al sobiranisme. La crítica a la política espanyola (madrilenya) és ben fàcil, i molt més fàcil encara derivar l’argument cap a la necessitat de ser governats des de Catalunya, per polítics catalans, sensibles al tarannà i els problemes del país. Però no és aquest, l’escenari.