Sempre donant l’altra galta, però com som?, ens trobem el desgavell de rodalies i el patim, dia a dia, per culpa d’un govern d’Espanya ineficaç i més preocupat per salvar el cul de la ministra que per trobar solucions reals als problemes dels catalans, però ja ho deia Pla, no hi ha cosa que se sembli més a un espanyol de dretes que a un espanyol d’esquerres.

I mentrestant què fem els catalans? Doncs el de sempre, girar el cap, fer veure que no hem vist res i a sobre donar-li, millor dit regalar-li, el govern central al senyor ZP, o al menys, això és el que diu l’enquesta portada a terme ahir pel diari La Vanguardia, on es comenta que el partit socialista guanyarà, no només les eleccions a Catalunya de forma generosa si no que, a més a més, guanyarà dos diputats més, però què ens han de fer perquè despertem?, però no veiem que la classe política ens està prenent el pèl?. 

 Primer el retall de l’Estatut pactat amb CIU, ara l’Estatut al Constitucional esperant “interpretació”, una de les promeses electorals de ZP de convertir el català en llengua oficial a Europa guardadeta al calaix amb el beneplàcit d’ ERC que no aixeca la veu ni per dir que aquesta boca és meva, quantes d’aquestes ens tocarà viure ? 

No sóc jo ningú per dir que s’ha de votar, o simplement si s’ha de votar,  però si que s’ha de demanar una reflexió profunda sobre els fets i les accions d’agressió que porta a terme el govern d’Espanya cap al poble català, poder, fins i tot, és necessari donar a entendre els partits polítics que ens representem  que no ens sentim còmodes amb les seves misèries, en la seva forma d’entendre el país i de gestionar-lo.

És per això, que la societat civil catalana ha de fer un pas endavant, no ens podem conformar amb anar a votar cada quatre anys i amagar el cap sota l’ala.  Existeix una part del poble català amb consciència nacional que està realitzant accions per posar el país en camí cap a Itaca, accions com per exemple, les que porta a terme el Cercle d’Estudis Sobiranistes, o la plataforma Sobirania i Progrés o fins i tot,  plataformes més locals, però no per això menys ambicioses, com 6 d’octubre. 

Tothom, i no només la classe política, ha d’ajudar a construir la nostra identitat nacional, qualsevol dels mitjans que utilitzem no deixa de ser una de les formes de dir “hey que tinc opinió, què veig el que està passant, que veig la gent adormida i parant l’altra galta, què vull fer alguna cosa pel meu país independentment d’anar a votar” . Senyors, ens hem de moure, hem de crear consciència de la situació que està vivint, hem de convèncer de què no serveix el dia passo any empenyo amb la nostra terra i això està en mans de tots.  

Anuncis