You are currently browsing the monthly archive for Octubre 2007.



M’ha agradat el discurs que va fer en Santiago Espot, líder del partit ‘Catalunya Acció’, el dia de la protesta contra el govern central pel desastre de RENFE a la Plaça Sant Jaume. Em satisfà perquè representa al cent per cent el que sentim molts dels ‘catalans emprenyats’. (Cliqueu a la imatge si voleu veure el video del discurs).

Tanmateix, i més enllà dels arguments del sr. Espot, és paradoxal el fet que cap partit amb representació parlamentària estigui capitalitzant el descontentament general que vivim al nostre país. Així, mentre el PSC segueix en la seva línia incoherent i contradictòria, donant suport a Zapatero i a la Ministra Alvarez, en detriment dels interessos dels seus propis votants catalans, i mentre aquí assegura que està fent el contrari; mentre CiU, que és a la oposició i podria fer un sarau impressionant, però no fa res perquè llavors els altres li retraurien la pèssima gestió que va fer en Pujol durant el seu mandat davant l’evident i anunciada desinversió en infraestructures; mentre ERC, que era el partit verge que podia fotre canya des de l’oposició i culminar el seu creixement arrabassant vots a CiU i PSC per les seves errades històriques en aquest assumpte, s’ho ha acabat mirant des de la poltrona amb més pena que glòria…

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Sempre donant l’altra galta, però com som?, ens trobem el desgavell de rodalies i el patim, dia a dia, per culpa d’un govern d’Espanya ineficaç i més preocupat per salvar el cul de la ministra que per trobar solucions reals als problemes dels catalans, però ja ho deia Pla, no hi ha cosa que se sembli més a un espanyol de dretes que a un espanyol d’esquerres.

I mentrestant què fem els catalans? Doncs el de sempre, girar el cap, fer veure que no hem vist res i a sobre donar-li, millor dit regalar-li, el govern central al senyor ZP, o al menys, això és el que diu l’enquesta portada a terme ahir pel diari La Vanguardia, on es comenta que el partit socialista guanyarà, no només les eleccions a Catalunya de forma generosa si no que, a més a més, guanyarà dos diputats més, però què ens han de fer perquè despertem?, però no veiem que la classe política ens està prenent el pèl?. 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’Esquerra Independentista (EI) és l’únic moviment que pot fer avançar el Poble Català fermament i conjunta cap a la independència dels Països Catalans. Amb això no vull dir que sigui l’única visió independentista o la més efectiva. Només vull dir el que dic. No veig als Països Catalans cap altre moviment amb un punt de vista plenament nacional i amb la capacitat de plantar cara frontalment a nivell ambiental o social per exemple. Però mirant l’EI jo sóc optimista. Tal i com defineix en Toni Gisbert (veure entrevista a Tribuna.cat) al seu llibre «Quan el Mal bé d’Espanya; El País Valencià més enllà dels tòpics» la situació del País Valencià, la de l’Esquerra Independentista viu un moment equivalent. A mi, el que em permet ser optimista vers el paper en el futur de l’Esquerra Independentista no és la notable millora institucional de les CUP, sinó el canvi d’actitud de la gent vinculada a tot el moviment d’una manera o una altra.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Aquesta setmana, simbolitzat en el calculat retorn del President Tarradelles i la seva mítica frase des del balcó de la Generalitat, hem commemorat els trentè aniversari del restabliment de la Generalitat de Catalunya, després de la seva abolició l’any 1.938. Com tantes altres coses, també va arribar imposat des de Madrid. La por a les reivindicacions nacionalistes de les esquerres, enfortides a Catalunya gràcies als resultats de les eleccions constituents de l’any 1.977, va fer que el President Suárez negociés únicament amb ell tot el procés. Coneixedor de la seva mala relació amb l’Assemblea de Catalunya, no li va suposar cap esforç convèncer-lo.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El procés sobiranista català pot avançar sobre dos motors: la inèrcia de les relacions Catalunya-Espanya i l’impuls afegit d’un moviment sobiranista.

Actualment l’únic motor que funciona és el de la inèrcia. L’escalf del moviment sobiranista es deu principalment al desastre social que suposa formar part d’Espanya, en tots els fronts oberts: inòpia política, discriminació financera, ferrocarrils, aeroports, alta velocitat, autopistes de peatge, mitjans pensats en català, connexió física i audiovisual amb tots els territoris de cultura catalana, veu a Europa, participació a les organitzacions de l’ONU, promoció cultural o seleccions esportives. De fet només tenim llibertat d’acció a Internet. Tot plegat fa que tard o d’hora una persona més arribi al seu límit de paciència i decideixi trencar peres amb Espanya.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

De fa temps creixen els enterramorts del catalanisme, catalans emprenyats amb el català emprenyat. Assegura el català contra-emprenyat que els trens s’avarien a tots els països del món, que Barcelona no és una ciutat prou important com per tenir un hub intercontinental, que el finançament actual del Principat és el millor que ha tingut mai Catalunya, que les avaries de FECSA-ENDESA venen provocades per haver estat massa temps perduts en debats identitaris en lloc de preocupar-nos pels problemes reals del país. Afirma el contra-emprenyat que el problema de la llengua catalana és una simple qüestió de competivitat, -si als cinemes no es projecten films doblats al català, és perquè no hi ha prou demanada-, ens diu amb firmesa.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ho deia Vicenç Villatoro a l’article Què ha de fer Ibarretxe: la democràcia espanyola no permet que un dels seus territoris decideixi lliurement sobre el seu futur. No ho permet Zapatero, no ho permetria Rajoy, no ho permetrà ningú que es mantingui fidel al compromís de “complir i fer complir la Constitució”. Aquest no és un tema que depengui de cojuntures, de tarannàs ni de candidats; la democràcia espanyola està dissenyada així, i qui la governi ho farà segons aquests paràmetres.

Aquest fet s’ha posat en evidència arran de l’anunci del president basc de fer una consulta popular sobre el futur del seu país el 25 d’octubre del 2008. Si algun dia nosaltres avancem per aquesta via, és evident que toparem amb exactament els mateixos obstacles.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

 

jaume renyer

En aquesta i d’altres comtesses internes,

d’ara fins al proper Congrés,

ERC s’hi juga el futur del partit

i bona part del futur del país.

 

Tot i que la Conferència Nacional d’aquest passat dissabte confirma la tensió entre els militants, el cert és que la trajectòria d’ERC al llarg dels darrers cinc anys fa evident l’aposta de la direcció per un model ideològic d’esquerra clàssica aliè a la tradició pròpia del partit. Una Esquerra de base marxista, enamorada de la intervenció estatal i recelosa de tot allò que no controla. Una Esquerra que creu entendre bé el que es governar, com qui pica ferro, però amb dificultat per a fer país en complicitat amb la societat civil. Una Esquerra que aposta pel poder dur en un moment en que, arreu del món, el poder tou guanya protagonisme.

 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Amb el pas dels anys i els seus respectius successos històrics i polítics, he anat perfilant la meva visió particular del que és i del que representa Catalunya. Durant molts anys he defensat el model confederal com la solució menys dolenta de l’encaix de Catalunya a Espanya. Ara aposto per una Catalunya independent, tot i que és una possibilitat encara més complicada que la de transformar España en un estat confederal. Tenint en compte que ni la societat española ni cap dels dos grans partits volen canviar l’actual marc jurídic, ambdues possibilitats tenen escàs marge d’èxit, i en aquesta situació tant l’independentisme com el confederealisme es fan molt difícils d’assolir.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

 

El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va presentar el setembre passat un estudi efectuat durant l’any 2006 -en base a quatre enquestes- titulat “El perfil mediàtic dels electors dels partits parlamentaris, 2006” (pdf). L’objectiu principal de l’estudi és “conèixer a través de quins mitjans s’informen de política els ciutadans de Catalunya”. Cal situar els resultats en el context temporal corresponent, ja que, per exemple, l’AVUI feia poc que s’havia renovat de dalt a baix i encara no disposava del web nou. Així mateix, no és sobrer esmentar que la premsa digital catalana tot just està començant a donar bons resultats.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

carod.jpg

Aquí tenim el vídeo de la intervenció complerta de Carod-Rovira fent pedagogia a les Espanyes del fet català. Santa paciència. No sé si va servir de gaire. Cada dia és més evident que no hi ha entesa. No sé que en penseu vosaltres…

http://youtube.com/watch?v=F7Vz6GZJJOg

La llei del pèndol, en física, descriu un moviment oscil·lant que va perdent força amb el temps fins estabilitzar-se al centre. La política, però, no és física, i en aquest món paral·lel de polítiquejos i ideologies el pèndol adquireix més força amb cada nova oscil·lació, assolint extrems mai imaginats un temps abans, fins tensar tant la corda que acaba per trencar-la.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ja podeu veure per internet el debat que va tenir lloc dilluns 8 d’octubre a 8tv: Catalunya vol ser independent? Hi van participar la Isabel-Clara Simó, l’Alfons López Tena, la Patricia Gabancho i en Xavier Solano per part dels catalans independentistes i l’Aleix Vidal-Quadres, Francesc de Carreras i en José María Fuster Fabra per part dels catalans unionistes.

 

 

Els quatre vídeos a Google.:

http://video.google.es/videoplay?docid=8787105592753353849
http://video.google.es/videoplay?docid=6745488980191941862
http://video.google.es/videoplay?docid=6745488980191941862
http://video.google.es/videoplay?docid=-895364478285802346

Els flamencs estan farts de pagar més que els valons per mantenir una Bèlgica unida. Dos de cada tres flamencs ja preveu la partició del seu estat en dues parts. Les creixents dificultats per aconseguir un acord polític entre Valònia i Flandes que permeti formar govern han canviat les perspectives dels ciutadans d’ambdues nacions. I és que Valònia no s’avé a acceptar les reformes polítiques i econòmiques que proposa Flandes. Així tenim que a Bèlgica, igual que a l’estat espanyol, es produeix una altra excepció de la famosa dita “qui paga mana”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Tremosa

El professor Ramon Tremosa presentarà el seu nou llibre “Catalunya serà logística o no serà” el proper 13 de novembre en un acte a Barcelona obert a tothom a les 20.00 hores, a l’Aula Magna de la Facultat d’Econòmiques de la UB (Avinguda Diagonal, 690). Hi participaran Pedro Nueno, professor de l’IESE, i Germà Bel, catedràtic de Política Econòmica de la UB.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els catalans, els balears i els valencians tenim la oportunitat de ser unes de les poques nacions sense estat que queden a Europa que poden recuperar la seva independència sense haver perdut pel camí el seu patrimoni lingüístic i cultural. Malauradament, Escòcia o el País Basc no poden dir el mateix. La travessia pel desert que han suposat tots aquests anys de submissió política, els ha costat la seva llengua. I tots sabem que recuperar la parla d’un poble és tasca molt dificil. Tan és així, que els escocesos ja ni tan sols s’ho plantegen de manera seriosa, al contrari dels bascos que encara hi posen tota l’energia. En aquest sentit, com deia, els catalans som afortunats. Al menys els catalans de la Catalunya Sud. Els de la Catalunya Nord no han tingut tanta sort. Però encara hi són a temps, perquè compten amb el suport de la resta del país.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

És un fet evident que l’opció d’ERC per reeditar la coalició de govern amb el PSC i la paral·lela escalada espanyolista protagonitzada per Zapatero el darrer any de legislatura, a rebuf del PP i els seus adlàters, han fet entrar en crisi el principal partit independentista català i, de retruc, el pensament sobiranista. Mostres d’aquesta crisi, d’aquest ambient de fatiga, decepció i malestar de bona part del nacionalisme poden ser –a tall d’exemple- la creació i multiplicació de plataformes i corrents interns al sí de les formacions polítiques catalanistes, o la creixent implantació de l’autoanomenada esquerra independentista, les CUP, arrel de les darreres eleccions municipals, en un nombre prou important de ciutats mitjanes del país (Mataró, Vilafranca, Manresa, Vic, etc).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

titi.jpg

Havent escoltat els arguments dels Unionistes, l’únic que puc dir és: debat, debat, debat! Dues coses els caracteritzen: La falta d’arguments sòlids i el foment de la por i la ignorància (amb mentides incloses). Per això ens cal, debat, debat, debat!

Catalunya, vol ser independent?”. Aquest ha estat el debat d’avui a 8TV (Grupo Godó), dirigit per Josep Puigbó en el programa “Amics, coneguts i saludats”. Han estat dues hores interessants de debat -amb alguns moments prescindibles, pel guirigall-, de les quals es poden extreure els següents arguments de la defensa dels Unionistes per a respondre NO a la pregunta. No entraré amb els arguments dels independentistes, altrament força coneguts, sino amb els dels Unionistes, ja que és on caldrà donar resposta els propers temps. Ja avanço que, tot i qualificar-los d’arguments, sovint són de tot menys això. Anem al gra:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

 

Sempre em passa igual, després d’escriure un post polític en el que m’emprenyo amb tothom em costa afegir-ne un altre, sigui de la temàtica que sigui, si a això li sumem les vacances de Setmana Santa el període d’inactivitat blocaire s’allarga encara més. Fa dies que li dono voltes i vull quedar-me tranquil.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Visites

  • 33.518 hits
Octubre 2007
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.   nov. »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Enllaços més consultats

  • Cap

Arxiu

RSS Marc Arza

  • Microblog a cop de twit (recull 55) Desembre 31, 2018
    Recull de twits dels últims mesos, tal com raja:Un sol pobleUn país amb tants ciutadans vinguts de fora només sobreviu com a societat viable a través de la integració. I només hi ha integració quan hi ha un projecte obert i atractiu. (1/2)Per això a la Revolució dels Somriures el somriure era més important que la revolució. Per això cal recuperar el somriure […]
    noreply@blogger.com (Marc Arza)
Anuncis