Un dels punts que l’Scottish National Party ha volgut deixar molt clar durant la darrera i tan reeixida campanya electoral escocesa és que la independència d’Escòcia no és un projecte en contra del Regne Unit o dels anglesos. Ans al contrari, és un projecte que no només està a favor d’Escòcia i la seva gent, sinó també a favor de l’enteniment, la cooperació i el respecte entre Escòcia i el Regne Unit. Només des de la sobirania que et proveeix l’estatus d’Estat, Escòcia podrà establir uns lligams basats en aquests valors amb el Regne Unit.

Com diu el nou primer ministre escocès, Alex Salmond, al prefaci del meu llibre El mirall escocès: “És l’hora que Escòcia i Anglaterra esdevinguin iguals, companys, independents, veïns i amics”. La filosofia que s’amaga darrere d’aquesta afirmació parteix de la base que Escòcia i el Regne Unit, igual que Catalunya i Espanya, tenen uns lligams molt forts i uns interessos comuns evidents. Tanmateix, ja fa massa temps que les relacions polítiques i institucionals entre Espanya i Catalunya estan caracteritzades per les tensions, les ineficiències i la crispació. Això és contraproduent i, de cara al ciutadà, que paga religiosament els impostos, és una situació del tot injusta. És, doncs, l’hora que es comenci a entendre la independència de Catalunya com una eina que ens permetrà copiar models econòmics i socials que han tingut èxit a petits Estats europeus com ara Irlanda, Finlàndia, Suècia o Islàndia. Models que han portat més benestar, més riquesa i més competitivitat a aquests països en un temps rècord.

Alhora, però, també cal entendre que la independència ens obrirà la porta a una nova relació amb els nostres veïns: Espanya i França. I aquesta serà una relació basada en els valors que dèiem al principi. És a dir, de respecte, de cooperació i d’entesa mútua per la defensa no només dels lligams que mantenim amb ells, sinó també per la defensa dels interessos mutus, tant en l’àmbit europeu com mundial.

En altres paraules, quan Catalunya esdevingui Estat, els seus principals aliats a Europa i al món seran Espanya i França. La raó és ben senzilla, tots tres saben que en una Europa unida i en un món econòmicament tan competitiu i globalitzat cal cooperar al màxim amb els teus veïns si realment vols esdevenir un país amb una economia potent per així garantir els màxims nivells de benestar i de qualitat de vida als ciutadans. Per aconseguir estar entre els millors calen moltes coses però n’hi ha dues que són essencials: la primera és la llibertat d’escollir el que més et convé mentre ets respectat, i això vol dir ser “Estat”. La segona és promoure al màxim la cooperació amb altres països, per així optimitzar les possibilitats del potencial del teu país. França i Espanya pensen amb aquesta lògica. Com a exemple, observem les seves relacions polítiques, econòmiques, socials i culturals amb aquells Estats que, ara no fa tant, eren províncies espanyoles (els països sud-americans) i franceses (les antigues colònies). La independència és una eina que no només ens permetrà millorar el nostre nivell de vida sinó que també farà que Espanya i França esdevinguin els nostres grans amics.

 

(Article publicat a l’AVUI)

Anuncis