Tot un país es desmunta a cada dia que passa i els partits catalans, mesells i colonitzats, només demanen la dimissió d’una simple ministra. Hi ha una llarga llista de culpables de la manca d’inversió en infraestructures a Catalunya. I entre els noms, el de Magdalena Alvarez, és l’ultim esglaó insignificant d’una llarga cadena d’irresponsables sense vergonya :

 

1- El PP: I concretament, Aznar i els seus respectius ministres de Foment. Per haver activat el desgreuge durant el seu mandat i fomentar-lo durant 8 anys.

2- El PSOE: I concretament, Zapatero i la seva ministra, per perpetuar la desinversió durant els primers anys del seu mandat i no informar-ne i denunciar-ho a temps. Per no demanar disculpes en nom del govern espanyol. Per no fer el que cal per resoldre-ho de cara al futur. El PSC: El president Maragall també és culpable: per fer veure que no ho sabia i no denunciar-ho convenientment. El president Montilla també és culpable: Per fer veure que no ho sabia i no informar-ne degudament a la població abans que passés res. Ocultar informació als ciutadans és enganyar al poble.

3- CiU: I concretament, Jordi Pujol. Per fer veure que no ho sabia i no informar a la població convenientment. Per no resoldre-ho malgrat tenir tots els instruments al seu abast, donat que dos governs espanyols van dependre del seu suport.

Per tant, ara que tan es diu que no se saben els responsables del que està passant a Catalunya. Ara que només s’increpa a una simple ministra espanyola. Ara és el moment de posar en evidència els veritables responsables d’aquesta vergonya que ens està tocant viure a tots els catalans. Tot un país es desmunta perquè Espanya ens ha estafat i enganyat durant els darrers 20 anys i perquè els governs catalans de CiU i del PSC han fet veure que no ho sabien.

Tot plegat porta a demanar la dimissió de Zapatero i Montilla perquè de tot aquest grup d’irresponsables són els únics que encara mantenen càrrec. Es evident que ja ningú pot confiar en uns dirigents que enganyen i oculten informació als seus ciutadans fins al punt d’esperar-se a que tot peti per començar a moure un dit.

Senyors ciutadans de Catalunya, o ens posem les piles i avancem envers la independència o els polítics unionistes portaran el nostre país a un pou sense fons. I compte que les vaques magres són tot just a la cantonada.

* Dedico aquest article a la memòria d’en Lluís Maria Xirinacs, un dels poquíssims intel.lectuals catalans veritablement compromesos amb el país.

Anuncis