Fa un parell de mesos en Carod-Rovira, viatja a Lausana per entrevistar-se amb el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Jacques Rogge, amb l’objectiu de negociar possibles fórmules per al reconeixement de l’esport català, amb una proposta que intentava concretar la presència internacional de l’esport català sense que Catalunya sigui membre de ple dret del COI, fet que els estatuts d’aquest organisme reserven només als estats. El tema de les seleccions catalanes, pausat des de fa temps, és un exemple més que als catalans se’ns va donant peixet amb tot: reclamem el que és nostre, es fan quatre accions perquè callem i després desvien la nostra atenció amb un bombardeig de notícies sobre altres temes, perquè ens oblidem de la resta. Un exemple podia ser la Renfe, tant parlar per no acabar solucionant res o Iñaki de Juana Chaos i la vaga de fam, que va desencadenar una setmana de pati d’escola entre el PP i el PSC.

 


Paral.lelament, l’executiu de Montilla decideix impulsar la gestió del seu gabinet donant llum verda al pla de govern 2007-2010, que recull les prioritats del tripartit per a aquesta legislatura, i convoca reunió i roda de premsa per presentar aquest nou pla de govern. Curiosament, no hi assistiren ni ERC, ja que en Carod-Rovira era a Lausana, ni ICV perquè Joan Saura era a Madrid tractant temes sobre la Carta Municipal. Podríem pensar en un primer moment en la casualitat, però, jo no crec que les casualitats existeixin i menys en política. La meva pregunta és: Com es pot fer una reunió del tripartit sense el tripartit? La conclusió és que el tres no funciona, no hi ha voluntat de treball en equip sinó hi ha uns objectius en comú, i en aquest cas no es dóna cap de les dues coses, així que tenim un govern infantil i egocèntric encaminat cap al fracàs més absolut, del qual tots en rebrem les conseqüències.

Anuncis