You are currently browsing the monthly archive for Setembre 2007.
“No es farà ni s’ha de fer”, però el President Jordi Pujol ha plantejat avui com a possible resposta civil a la “vergonya” dels serveis i les inversions de l’Estat a Catalunya el “tancament de caixes o vaga fiscal”. Bona aquesta. En una tertúlia dominada pel “català emprenyat” que escriu i descriu Enric Juliana, el President Pujol ha deixat anar una afirmació molt contundent. Recuperem l’esperit del Doctor Robert. Tornem al tancament de caixes.
Una dita molt popular a les facultats de Dret ens diu que “quan la política entra per la porta, la justícia surt per la finestra”. Un cas flagrant l’hem patit amb les declaracions del conseller Nadal referents a l’aixecament de barreres per part d’Acesa aquest cap de setmana, i qui en pagaria les pèrdues. L’explicació, segons Nadal, és ben senzilla: cobren molts diners, “no vindrà d’aquí” .
Tot un país es desmunta a cada dia que passa i els partits catalans, mesells i colonitzats, només demanen la dimissió d’una simple ministra. Hi ha una llarga llista de culpables de la manca d’inversió en infraestructures a Catalunya. I entre els noms, el de Magdalena Alvarez, és l’ultim esglaó insignificant d’una llarga cadena d’irresponsables sense vergonya :
Acaba de néixer una nova iniciativa sobiranista, molt visual, ben treballada, que permet fer un cens -anònim, però geogràfic i global- del sobiranisme català al món: Estatpropi.cat.
Si encara no t’hi has apuntat, t’animo a fer-ho o, com a mínim, fes una ullada al web perque val la pena.
Un dels punts que l’Scottish National Party ha volgut deixar molt clar durant la darrera i tan reeixida campanya electoral escocesa és que la independència d’Escòcia no és un projecte en contra del Regne Unit o dels anglesos. Ans al contrari, és un projecte que no només està a favor d’Escòcia i la seva gent, sinó també a favor de l’enteniment, la cooperació i el respecte entre Escòcia i el Regne Unit. Només des de la sobirania que et proveeix l’estatus d’Estat, Escòcia podrà establir uns lligams basats en aquests valors amb el Regne Unit.
En la seva projecció internacional, Catalunya
ha d’explotar els avantatges de la marca Barcelona,
abraçant la ciutat amb el millor del país.
L’exposició “Barcelona & Modernity: Gaudí to Dalí” que es pot visitar fins al proper Juny al Metropolitan Museum de Nova York, ha revifat el debat entorn a l’oposició entre el país i la seva capital. Si per al catalanisme la projecció exterior ha estat sempre una qüestió clau. Enmig del soroll del món contemporani aquesta projecció exigeix comptar amb una marca d’abast global. Per a Catalunya aquesta marca és Barcelona, una eina que seria absurd no aprofitar.
Fa un parell de mesos en Carod-Rovira, viatja a Lausana per entrevistar-se amb el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Jacques Rogge, amb l’objectiu de negociar possibles fórmules per al reconeixement de l’esport català, amb una proposta que intentava concretar la presència internacional de l’esport català sense que Catalunya sigui membre de ple dret del COI, fet que els estatuts d’aquest organisme reserven només als estats. El tema de les seleccions catalanes, pausat des de fa temps, és un exemple més que als catalans se’ns va donant peixet amb tot: reclamem el que és nostre, es fan quatre accions perquè callem i després desvien la nostra atenció amb un bombardeig de notícies sobre altres temes, perquè ens oblidem de la resta. Un exemple podia ser la Renfe, tant parlar per no acabar solucionant res o Iñaki de Juana Chaos i la vaga de fam, que va desencadenar una setmana de pati d’escola entre el PP i el PSC.
Olla de Grills 
Ultims comentaris