Del discurs de l’Artur Mas sobre la Casa Gran, m’agradaria destacar-ne la part final. El final de tot. Quan parla de la regeneració de la democràcia.
Crec que, més enllà de les (necessàries) reflexions sobre el paper del catalanisme i la seva evolució per respondre als nous temps (d’on espero que avanci un posicionament independentista de CDC), les reflexions sobre la regeneració democràtica, tot i que no ocupin gaire lloc són molt i molt necessàries al nostre país. Sobretot, les llistes obertes i les circumscripcions petites.
Avançar vers un model anglosaxó (o, com a mínim, alemany) de votacions seria un gran què en un país com el nostre, petit però molt divers geogràficament i social. Necessitem que els electors s’identifiquin amb una colla de polítics que han de respondre de manera més directa a les peticions que se’ls fan. Avui, els diputats viuen protegits per la cuirassa dels partits, que defensen aferrissadament als polítics que necessiten (vegi’s l’escandalós cas de Magdalena Álvarez) i els llencen com un mocador brut quan ja s’han cremat massa (vegi’s Joan Clos).
Però una regeneració d’aquest tipus, en forma de nova llei electoral, serà difícil de fer avançar, per les reticències que aquests canvis han provocat sempre en el PSC. Crec que el PSC representa avui la llosa més grossa que té la societat catalana per avançar envers els reptes de futur, tant a nivell de catalanisme com de regeneració democràtica. Si avui a Catalunya hi ha un partit gran i fort, amb les estructures tensades i la militància entregada, aquest és el PSC. I això no ho volen perdre.
CiU, sobretot CDC, mai ha estat un partit en el sentit dur del terme, sinó més aviat un moviment a l’entorn de Jordi Pujol per fer-lo president i tirar el país endavant. A la seva militància, les assemblees i els congressos se’ls fan pesats i el concepte d’alliberats pel partit pràcticament no existeix. El PSC, per contra, té unes estructures ben greixades i provades, amb molta gent de gran experiència en diversos nivells administratius i amb un ferri control de determinats mitjans de comunicació. Aprovar una llei electoral que primi l’excel·lència dels candidats per sobre de la fortalesa dels partits aniria en contra dels punts més forts del PSC.
És per aquesta reticència a la regeneració democràtica, junt amb els discursos contraris a moure el catalanisme envers una posició més sobiranista (per cert, un discurs compartit amb UDC) que crec que avui el PSC representa l’immobilisme polític més ferri, quasi podríem dir que el conjunt d’administracions locals i provincials que fa trenta anys (30!) que controlen representa avui el reaccionarisme català, ja que no volen fer ni un pas endavant. “Que no ens toquin la menjadora!”
I per cert, avui que sento tothom criticar el PNB i el BNG per no reprovar la ministra Magdalena Álvarez, la que se’ns en riu a la cara… Almenys el PNB i el BNG han aconseguit vint milions d’euros per als seus països (eps, pagats dels impostos catalans!), però recordem que els catalans tenim els diputats del PSC que han votat tots en bloc per mantenir el lloc de treball d’aquesta bandarra. Per què ningú demana comptes a les votacions del PSC?
Ja se sap, els diputats del PSC representen els ciutadans ou, els qui se senten catalans a l’interior però gaudeixen de la closca de ser espanyols per fora. I aquests ciutadans, avui, no volen que canvïi res. Són els reaccionaris del segle XXI.
9 comentaris
Sindicació de comentaris per a aquest article
desembre 2, 2007 a 8:54 pm
Alfons Pedro
Sr. Cabré:
No escuche nunca a CDC querer modificar la ley electoral.
Sr. Cabré:
A estas alturas de la pelicula empiezo a estar cansado de que no seamos capaces de hacer autocritica. Si Vd. es militante de CDC acepto su escrito ya que no existe mayor sectarismo que un militante de partido tal y como hoy estan organizados.
Pero si es simplemente votante, simpatizante o ninguna de las dos cosas no me vale, en parte, sus análisis.
Creo que Pujol fue un buen President, pero día a día, descubro un gran sectarismo en su mandato. Podía haber intentado una y otra vez cambiar la ley electoral preveyendo que las cosas podrían cambiar algun día. No lo hizo. Ahora se pagan las consecuencias: a) CDC con mayoría no puede gobernar b)PSC con un “aparato” de partido estilo marxista consigue aupar a la Presidencia de la Generalitat a un hombre cuyo único curriculum es formar parte de dicho aparato.
Sr. Cabré:
La partitocracia esta ya entre nosotros y no desaparecerá.
La Catalunya liberal que nos lanzo a la modernidad, esta agarrotada y fue precisamente de la mano de CDC. Mientras al “gegants” de ERC que nunca hicieron nada de positivo por el Principat quieren convencerse de ser la solución.
Sr. Cabré:
Quiero creer el pensamiento de Francesc Pujols es cierto: el pensament català rebrota sempre i enterra els seus il.lusos enterradors.
Devolució Constitucions Catalanes
desembre 4, 2007 a 11:11 pm
Martí Cabré
Alfons,
tens tota la raó: CDC mai havia parlat de modificar la llei electoral. És per això que he escrit l’article, perquè ara Artur Mas ha posat aquesta possibilitat sobre la taula. El problema és que ho ha fet just al paràgraf final d’una llarga conferència.
Com que crec que aquest punt és vital per a la regeneració de la nostra democràcia, per això ho destaco. Potser no hagués proposat si estigués al poder? Segurament. Però el cas és que ho ha proposat i jo m’hi agafo i ho reclamo: una llei electoral de circumscripcions petites i on es pugui castigar al diputat de manera personal, no en un partit on tot queda barrejat.
Dius que la partitocràcia ja està entre nosaltres i no desapareixerà. Bé, és una possibilitat. També hem tingut repúbliques, monarquies i dictadures feixistes i tot ha anat passant. Crec que una llei electoral diferent pot desfer aquesta partitocràcia i com que la situació actual beneficia molt al PSC, crec que s’hi oposaran.
Aquest era el sentit de l’article.
desembre 5, 2007 a 9:42 pm
Àlex T.
Després de 25-30 anys de democràcia, una democràcia que en alguns punts és dèbil, caldria aprofundir en la democratització “vertical”. Hi ha diferents tècniques electorals per mirar d’acostar els parlaments a la ciutadania i fer que els partits perdin l’actual poder excessiu. També hi ha incipients experiències de democràcia participativa, però no la de pandereta dels municipis del PSC, i també hi ha experiències de democràcia deliberativa. No és una tasca fàcil, sobretot tenint en compte que la cultura política mitjana no és gaire alta i que hi ha persones avui que no són conscients de la importància de la participació política. Però les institucions, progressivament, han d’experimentar un major aprofundiment democràtic perquè la democràcia és el poder del poble.
desembre 6, 2007 a 12:07 am
Martí Cabré
Àlex,
crec que els experiments de democràcia participativa que s’estan fent en alguns municipis són necessaris però són, avui, molt i molt insuficients. En els casos que conec l’equip de govern planteja la participació de manera que el ciutadà només pot escollir prioritats entre actuacions que s’acaben fent de totes maneres i no pot influir en quines actuacions es fan i quines no.
I pel que fa a repartir pressupostos, això els fa més por que una pedregada.
Aprofundir en la democràcia no és només tenir llistes obertes, com ha defensat l’Artur Mas, sinó també donar poder real al ciutadà respecte els temes que l’afecten més directament. Naturalment, això no es pot fer amb les agrupacions de veïns actuals, que acostumen a ser dirigides des de fa trenta anys per les mateixes persones (amb carnet del …) i que són simples corretges de transmissió de les indicacions de l’equip de govern.
Queda molta feina per fer i cal escombrar molta merda.
desembre 7, 2007 a 10:51 pm
Josep Antoni
Fixa’t que curiòs Martí Cabré el que li dius a l’Àlex: “…i cal escombrar molta merda”. Caram caram, 4 anys a l’oposició ja us començen a produir estralls! Au vinga, que al març farem un pacte amb vosaltres i de segur que la llei electoral… son coses d’alguns esbiaixats.
Un votant del PSC content de veure CiU i gent com tu emprenyada. Seguiu seguiu, com diem nosaltes: el suport de CiU ens costa 0€.
desembre 8, 2007 a 7:09 pm
Martí Cabré
Josep Antoni,
si has llegit l’article i els comentaris, veuràs que estic parlant tota l’estona dels projectes per renovar la llei electoral. I renovar-la en el sentit de fer-la més propera a la gent. La llei que tenim prové dels pactes de la transició i és molt i molt millorable.
Fins ara CiU no s’havia mostrat disposada a canviar-la, igual que tampoc es mostrava disposada a canviar la Constitució. El motiu era la por a un pacte PP-PSOE (incloent el PSC, naturalment) que fessin la llei electoral o la Constitució més castellanista. Si fem unes lleis més properes a la gent (eleccions amb llistes obertes i en circumscripcions petites) hi ha determinats tipus de polítics que no sortiran mai, simplement perquè els seus veïns els coneixen.
Que ara l’Artur Mas digui que cal avançar en aquest sentit és per a mi una alegria i per això he escrit l’article: per avançar en aquest camí que CiU de moment no volia tocar. Ara bé, entenc que el PSC s’oposarà frontalment a tots aquests canvis, ja que és el partit més ben adaptat a la situació actual: tot i que no té gaire representació pel territori, la seva estratègia de dimonitzar el PP i d’associar CiU amb el PP ha aconseguit bloquejar els pactes de ERC i IC-V a pactes únicament amb el PSC.
És ben cert que CiU ha donat suport a PSOE i a PP sense treure’n gran cosa, només per garantir l’estabilitat de l’estat i el seu progrés social i econòmic. Crec que això ha d’acabar. Que CiU pacti al març amb PSOE o amb PP a mi m’importa ben poc. El que m’importa és QUÈ es treu dels pactes. Actuar com fan bascos o gallecs, que els importa poc el que digui el seu PSOE regional i actuen pensant només en el país. I si al final no es fa res en la línia de la llei electoral, doncs serà una frustració més.
desembre 14, 2007 a 8:33 am
bacus
“circumscripcions petites” afavoreix els partits gran i fomenta el bi-partidisme, no hi estic d’acord, les eleccions són al parlament no als consells comarcals. per aquest motiu jo prefereixo circumscripció únic pq senzillament és més democràtic.
Segurament no tindreu cap problema en posar-vos d’acord amb el PSOE per repartir-vos els escons.
desembre 15, 2007 a 5:22 pm
Martí Cabré
bacus,
Tot és democràtic. Hi ha tants sistemes com països democràtics. Per a mi, tenim un problema amb una situació actual que dóna massa poder als partits. Precisament, massa poder.
Unes circumscripcions petites fan que surti escollida la persona amb més vots. Directament. Això fa que la campanya política l’hagi de fer la persona en qüestió, més que el partit. Naturalment que el partit hi fa pes, però la part més important del vot se l’endú la persona.
La clau per als partits seria llavors buscar les persones adequades dins de cada circumscripció. Això fa acostar els partits a la societat real.
En una circumscripció única s’afavoreix que la gent pugui votar candidats que viuen una altra realitat social i territorial i que, simplement, mai hagin trepitjat el teu municipi. Això ho tenim ara a la demarcació de Barcelona, on molts diputats que la representen no han trepitjat mai la majoria (la majoria!) de municipis que estan representant al Parlament. Com volem que la política sigui propera al ciutadà amb aquestes macro-circumscripcions?
Pel que fa al bipartidisme, el cas dels EUA o el RU ens mostra que es tendeix a una situació bipolar però on cada partit té una ideologia poc definidia. I on es vota més LA PERSONA que EL PARTIT. Precisament perquè la llei electoral ho afavoreix. Fixa’t en el típic cas de Winston Churchill. Del Partit Conservador? Bé, en diverses eleccions Churchill es va presentar com a:
ConservadorLiberalIndependent antisocialistaConstitucionalista
De quin partit era Churchill? Tant era. La qüestió era que la gent l’escollia a ell. Aquesta és la qüestió.
desembre 21, 2007 a 12:40 am
Vénen canvis « Olla de Grills
[...] 21, 2007 in Martí Cabré En l’últim article vaig parlar d’una part poc comentada del discurs de l’Artur Mas sobre la casa gran: les [...]