Els catalans, els balears i els valencians tenim la oportunitat de ser unes de les poques nacions sense estat que queden a Europa que poden recuperar la seva independència sense haver perdut pel camí el seu patrimoni lingüístic i cultural. Malauradament, Escòcia o el País Basc no poden dir el mateix. La travessia pel desert que han suposat tots aquests anys de submissió política, els ha costat la seva llengua. I tots sabem que recuperar la parla d’un poble és tasca molt dificil. Tan és així, que els escocesos ja ni tan sols s’ho plantegen de manera seriosa, al contrari dels bascos que encara hi posen tota l’energia. En aquest sentit, com deia, els catalans som afortunats. Al menys els catalans de la Catalunya Sud. Els de la Catalunya Nord no han tingut tanta sort. Però encara hi són a temps, perquè compten amb el suport de la resta del país.

A ningú se li escapa que és molt més senzill aconseguir la independència d’una nació que no pas ressuscitar una llengua, especialment quan aquesta es troba en una fase agònica. Per la senzilla raó que per crear un estat es necessita un dia, bàsicament el del referèndum. Mentre que per recuperar una llengua calen molts anys. A més, així com els estats petits estan de moda (vegeu el meu anterior article), en canvi, les llengües i les cultures petites no. I això fa pena de dir-ho, però és així. I preveig que estats petits com Holanda o Suècia, en un futur immediat, tindran més problemes per mantenir viva i activa la seva llengua, a causa de la invasió suntil de l’anglès, que no pas els catalans, que estem protegits per una resistent vacuna que ens ha garantit la nostra supervivència cultural fins i tot en temps de dictadures.

Tanmateix, m’agradaria deixar ben clar que els catalans tendim a equivocar-nos quan barregem el tema de la llengua amb el de la nostra emancipació nacional. Euskadi i Escòcia han perdut la seva llengua i, en canvi, van directes cap a la seva sobirania. Els catalans n’hauriem d’aprendre d’això i deixar de considerar només “catalans” els que parlen català. Tots som catalans i molts castellanoparlants estan a favor de la independència de Catalunya. Per tant, no seguim cometent l’error de lligar llengua i independència. Son dues coses ben diferents que si les mesclem poden crear una confusió injusta i innecessària.